Rellàmpecs i creativitat...

2 d'agost de 2017

Admire la gent creativa, aquella que fa d'una nit de pluja un bonic paissatge. 

Ara mateix em trobe a Poznań, Polònia. Són les 6 de la matinada i, tot i que podria dormir dos hores més abans de fer marxa a la següent parada, no puc dormir. Ahir va fer un dia esplèndid ací, d'aquells que no creus que puguen canviar. Però imagine que el clima ací és més variable. 

Havent pegat ja la primera becadeta de la nit, m'he despertat de sobte amb un fort rellàmpec. M'agraden les tormentes, i imaginant que ací serien diferents, m'he alçat del llit i he posat una cadira darrere la finestra, per no perdre detall.

Bocabadada amb la ràbia dels rellàmpecs he tardat en veure la persona a l'altre costat del carrer, darrere d'una altra finestra, pintant amb un caballet. No m'ha vist. Estava massa absort per la tormenta i les pintures. I allí he estat una estona, observant la pluja, aquell moment de creativitat alié i maleïnt no poder veure el resultat d'aquelles pinzellades. 

Quan els més ulls han començat a caure he anat al llit, m'he ficat a poc a poc i t'he buscat davall l'edredó. 

Plou molt?, has preguntat. 

Com per pintar un quadre, he contestat.


No hay comentarios: