Estàs...

11 de novembre de 2016

No hi ha res més real que ser i estar.

Parles. Escoltes. Abraces. Opines. Fas plans. Avances. Viatges. Mires avant. No tens por. Comparteixes, el teu temps, la teua gent, ta casa, la teua vida, els teus principis. Valores, el meu temps, la meua gent, ma casa, la meua vida, els meus principis. Preguntes. Bromeges. Rius. Aprens. Opines. Respectes. Et prens temps. Dones temps. 


No hi ha res més real que ser i estar.

I tu eres, però sobre tot,

estàs.

De nou...

10 de novembre de 2016

Fer neteja, fer caixes, moure la vida. 

De nou. 

Encetar quatre parets, descobrir els nous sorolls que acompanyaran les nits, les primeres segur sense dormir. Tancar una porta amb les claus dins i abandonar allà quatre anys. 

Els nous aromes dels dinars dels veïns, el soroll del camió de la brossa, el forn de pà, l'olor de la xemeneia de la casa d'enfront, els descomptes de la drogueria, saludar el carnisser, creuar-te amb qui fa anys que no veus.

La gelor de la tardor, el fred de l'hivern, les faves tendres a taula, el descans al mig dia, el passeig de després. El soroll de les finestres quan bufa el vent, l'aigua calenta abans de dormir, el nas gelat durant tres mesos. 

Fer neteja, fer caixes, moure la vida. 

De nou, i per fí.