Perquè no vull...

24 de gener de 2016

Jo no sé el motiu pel qual estem al món. Però si sé que el meu món, intern i individual, és causa i conseqüència de les decisions que he pres o que he deixat de prendre. Això ho repetisc molt. Així, no sé el motiu pel qual vas arribar, però si sé el motiu pel qual he decidit que ja no estaràs més. I és molt senzill: perquè no vull.

Existeix una línia molt fina que fa que de vegades confundim necessitar amb voler. Perquè no és el mateix voler alguna cosa, que necessitar-la. Ni voler algú, que necessitar-lo. Per això cal deixar de necessitar, per saber discernir si el que es té davant es vol o no es vol. 

Jo no sé si voldré algun dia compartir llit o sopar en companyia cada nit. Dubte també de voler donar una còpia de la clau de ma casa, o de si voldré dos raspalls de dents al meu bany. Durant molt de temps ho vaig voler. Mentisc. Durant molt de temps ho vaig necessitar.

El que tinc clar és que, ara mateix, no necessite cap d'eixes coses. I haver-ho deixat de necessitar m'ha permés aclarir per què ja no estaràs més. 

Perquè no vull.

Doble moral...

21 de gener de 2016

La sinceritat està sobrevalorada. Dic, per algunes persones. 

Estes persones que diuen que són sinceres i demanen a crits sinceritat. Però que quan ho eres, ixen ofeses amb la cua entre les cames. No demanes sinceritat si no estàs disposat a escoltar veritats. No demanes veritats si no estàs disposat a acceptar-les. 

Et falten quatre anys, set o huit bolets més, una cabassà d'humilitat i pegar-te de front contra la veritat. Perquè no tot és banc o negre. I ho dic jo, que sovint em veig ballant entre els dos extrems. 

No digues que eres una persona sincera. 

Perquè no hi ha persona menys transparent que qui té la doble moral de voler les coses clares, i eixir fugint quan li les mostren. 

Kharma...

19 de gener de 2016

Hui, jugant amb un alumne de 8 anys a un joc de taula, m'ha dit que anava a guanyar-me, perquè hui tenia bon kharma.  Quan li he preguntat què és el kharma m'ha dit que és una cosa que no es veu però que tots tenim, i que ens dóna bona sort o mala sort segons com de bé o de malament ens portem. 

Ha guanyat. 

La pregunta que inevitablement m'he fet quan s'ha acabat el joc és si ha guanyat perquè tenia bon kharma, o si el bon kharma li ha vingut perquè estava convençut que anava a guanyar. I jo, que sovint parle i crec en el kharma, m'he vist dubtant davant el fet de que possiblement la bona sort estiga sempre de part de qui creu en ella. 

I així m'he vist davant el motiu que amb seguretat és el principi de tota ludopatia.

Despertar...

8 de gener de 2015

"...estampidas en la tierra..."

No és casualitat que després de ploure una sensació de pau ens invaeixa. Perquè l'aigua neteja els carrers al temps que l'ànima. Acció i reacció. 

Mentre observes caure les gotes pels vidres de les teues finestres, al teu interior la sang s'esgola lentament per les teues venes. Plou fora. I dins.

Així el món et mira ploure, i no al revés.

Entre gotes i humitat passes la mà per la seua esquena, sense voler trencar la son lleugera que sas que té. L'escoltes respirar al ritme de la pluja que sona al carrer. A l'uníson.

A poc a poc la veus obrir els ulls. Somrius. Somriu. Saps que desperta d'una son càlida, neta, calmada.

I et preguntes què faries si un dia no la veres despertar.


      "...el cielo iba tiñéndose marfil..."



Tenies raó...

4 de gener de 2016

 
Portava dues hores dormint i de sobte has aparegut en la foscor. He hagut d'engegar la llum de la tauleta de nit perquè, feia tan temps que no venies, que m'ha costat distingir la teua ombra. Per sort encara no he perdut el costum de rebre visites inesperades ja encetada la nit. 

M'he assegut al llit amb els ulls mig tancats per la son acumulada dels excessos nadalencs i he observat com, a pas lent, t'has acostat fins seure a la vora del llit. Has obert el calaix del meu costat i has tret l'antifaç. Ja no el necessitaràs. Has dit. 

He volgut obrir la boca per preguntar el motiu pel qual em furtaves el meu tresor més valuós. Però no ha calgut perquè, com de costum, t'avances als meus pensaments. Eres lliure. Has rematat. 

Tenies raó.

Les decisions que es prenen...

...es prenen.


"...Emancipate yourselves from mental slavery...
...songs of freedom..." 

Quan la terra...

1 de gener de 2016

Amb els últims acords del concert d'any nou que fan a la televisió, camine per casa fent maleta. Una maleta literal, a la qual fique roba, sabates i maquillatge que he utilitzat estos dies. Altra maleta figurada, on fique estima, carinyo, confiança i futur.

La primera la carregaré al cotxe. La segona a l'esquena. I en qualsevol lloc entre Sant Joan i el cel deixaré caure esta última, que romandrà a la intempèrie suportant pluja, vent i granísol.

Anys després, algun agricultor la trobarà entre camps de blat, però no gosarà obrir-la, sabedor de que allà s'amaga algun tresor que convé no destapar.

Així, a poc a poc, aquella xicoteta maleta que guarda les poques coses que em pagava la pena donar, quedarà coberta per la terra, la pols i el temps.

Qui sap si un dia algú trobarà aquell xicotet tresor, d'aci dos-mil anys, quan la terra ja se l'haja engolit.