Ser i estar...

28 de juliol de 2015

Tot és qüestió de ser. Tot és qüestió d'estar. I la perfecció naix de la necessària combinació de ser (el que un és) i estar (on s'ha d'estar).

Conseqüència d'una mala decisió i de la por a errar per segona vegada, les decisions van estar encaixades a dins meu, esperant ser preses. Així, durant una temporada massa larga, el purgatori ha sigut el meu espai vital. Perquè, qui no decideix, no s'equivoca, i qui no s'equivoca no s'ha de sentir culpable de res. Al final resulta que si no prenem les decisions, les decisions ens prenen a nosaltres. I el final acaba sent el mateix. O pitjor. 

Fraguant una nova vida que, possiblement, encara em ve gran, em veig davant un futur en blanc. Un futur ple de decisions que a poc a poc hauran d'anar eixint d'aquella caixa, que val a dir, ja es queda xicoteta. Perquè és fàcil saber qui s'és. Però és difícil estar, en el lloc i el moment oportú. I jo sé qui sóc, però encara estic esbrinant si estic al lloc on he d'estar. 

I així em veig, intentant trobar la línia de separació entre on estic i on voldria estar,

...entre el que tinc, 

i el que vull.



"...cenizas en el aire esparciéndose..."


Necessitar...

7 de juliol de 2015


Estimar-se la quantitat suficient com per no necessitar a ningú és tot allò que una persona hauria de buscar en la vida. Jo la primera. El temps m'observa passar per la vida com si sabés anar, com si ho tinguera tot aprés. Com si la soledat anigués amb tots menys amb mi. Soles naixem, i soles morim. I davant eixa veritat innegable només ens cal estimar-se, gaudir-se, voler-se...

Així em veig, entre la muntanya i la mar, caminant per terres desconegudes, intransitables de vegades, però amb la fermesa suficient com per saber on està el principi i el final. On està la línia que un dia vaig creuar i que vaig haver de descreuar. 

Deixar de necessitar-nos, per començar a estimar-nos.

I jo hui, he decidit deixar de necessitar.


"...guarda los suspiros de corazones rotos...

                                                                  ...y todas las miradas de los hombres que se sienten solos..."