Merescut...

20 de novembre de 2012

De vegades em pregunte si no he gravat un nom en una bala massa ràpid. Perquè sovint obric el calaix i allà està. Mirant-me. Esperant ser utilitzada. Van ser més d'un i de dos els que em van dir que tardaria anys en obrir el calaix i no veure la bala amb el teu nom. 

Fa ja dos anys des que, amb paciència, vaig anar escrivint totes i cadascuna de les lletres del teu nom. Ja fa dos anys que vaig decidir tornar, per gravar la meua "S" justiciera en aquella porta de vidre, per tal que cada dia que passares per davant recordares que no és el mateix un problema de parella que un problema de gènere. 

No em fa vergonya dir que vaig sortir fugint. Perquè així va ser. El meu instint de superviviència, per sort, va funcionar a la perfecció.

Hui he obert el calaix i he vist la bala, difuminada, com volent desaparèixer. 

Interprete a que algú ha gravat la seua "S" justiciera en el teu front i te la veus cada matí quan et mires a l'espill...

...o que ja m'importa ben poc el merescut que pugues tenir.


Pacientment...

18 de novembre de 2012

Fa temps que el seu intèrpret dorm i que el seu tren de vapor no passa per davall del seu balcó per viatjar a altres mons passats i futurs. No recorda l'última vegada que els seus follets li deixaven senyals per la casa.

Pensa que és el que porta l'estabilitat, aquesta sensació d'estar adormida en un món ple de facilitats, però sovint avorrit. Se sent satisfeta d'haver arribat on està pel seu propi peu, de vegades en companyia, d'altres en solitud. Té el que ha volgut tenir, perquè ha estudiat el que li ha agradat i té la sort de poder treballar, i del que ha estudiat.

Però se sent un poc estranya, per no tenir aquesta sacietat de ser, estar, sentir, voler, fer, pensar, recordar, viatjar al passat... que fa anys tenia. Un tren, una maleta, una cançó, una barra, tot era el principi o la fi d'alguna cosa. Tot era els pèls de punta i el sisé sentit en marxa. 

Ara sembla que viu en un parèntesi, encara que no sap de què. El que si sap és que ha decidit esperar tranquil.la l'esdevenir de les coses, perquè ben bé coneix que quan ha volgut anar de pressa les coses no han sortit com havien de sortir. 

Com que al final el riu sempre tornan al seu llit, per molt que es desvie...

...esperarà pacientment el que haja de vindre...