Campaña en defensa de la educación pública

31  de maig de 2012


" La escuela pública es la que permite que nazca donde uno nazca pueda ser lo que uno quiera."

YO ESTUDIÉ EN LA PÚBLICA





Curiositat...

30 de maig de 2012

Sovint oblide el maig i juny dels anys d'oposicions. Com odiava el calendari... avançant més ràpid del que jo podia caminar i pensar. Desitjava que un forat negre se'ls engolís per sempre i els anys passaren a tenir 10 mesos. 

Hui, casualitats de la vida, i al mes de maig, he acabat entrant en aquell institut on em vaig examinar per dues vegades. El mateix institut que vaig jurar cremar el dia que tingués la plaça. La mateixa olor, la mateixa sensació de tancament, els mateixos corredors llargs (que a mi em semblaven els corredors de la mort), els mateixos banys antics amb les portes plenes de pintades per adolescents que s'avorrixen mentre defequen...

Tota una experiència digna de ser viscuda, tornar allà on el teu estómac va patir com una centrifugadora plena de claus i cargols. 

Potser és de bojos, però enguany, que he de tornar a fer llistat de centres perquè Conselleria no dóna destins definitius ja ni pagant-li, potser trie aquest  institut com a primera opció.

Seria segurament més estrany treballar on vaig aprovar les oposicions que quan vaig treballar a l'escola en la qual vaig estudiar, amb els i les mestres que van ser mestres meus. 

No sé quines sensacions produiria en mi.

Però xé, tinc curiositat.

Senyora consellera...

21 de maig de 2012

Avuí un sentiment de tristesa habita en mi. I estic segura que tardarà en anar-se'n. Repose el cap al sofà i pense en el futur, bastant negre, per cert.

Avuí, amb la proposta d'una nova ordre de la nostra estupenda consellera d'educació sobre places que van a suprimir i desplaçar a la mà, comence a preparar-me l'anglès. Perquè ja se sap que els primers que perdran seran els d'educació especial i audició i llenguatge. I aquí estic jo. 

María José Català, consellera d'educació, suggereix als mestres en aquesta ordre que s'habiliten en altres especialitats, per economitzar recursos (que és un eufemisme preciós de: "si vols treballar, ja pots tenir l'especialitat de música, anglès, educació física i primària. Si no, tindràs una mitja jornada, i donaràs gràcies de tenir feina"). 

Podria habilitar-me per primària, i podria habilitar-me per educació especial. En canvi, em prepare l'anglès. No per habilitar-me d'anglès, senyora consellera, que té tanta voluntat de promocionar l'anglès amb professionals que no estan capacitats per fer-ho. Em prepararé l'anglès per  per marxar ben lluny.

Potser a algun lloc on es crega de veritat en una educació pública i de qualitat. Perquè el que vosté, senyora consellera, vol fer amb l'educació al nostre país és una aberració que no sé on acabarà. Però en cap cas parlarem ací de forma orgullosa de gaudir d'una educació pública, de qualitat i gratuïta per a tots. 

Ben al contrari. 

Parlarem ací:

- d'una massificació d'aules
- de retalls en les plantilles, amb l'acomiadment de més de 8000 interins
- de precarietat laboral
- de reducció de salaris
- de pèrdua de llocs de treball
- de privatització de serveis educatius
- d'augment de taxes universitàries 
- de disminució de beques escolars, de transport i de comedor
- d'empitjorament de les condicions laborals del col.lectiu docent. 
- de problemes de disciplina a les aules
- de fracàs escolar
- de divisió de la societat entre els qui poden estudiar i els qui no tenen la sort de poder pagar-se una educació
- i en defintiva, d'una educació que queda ben lluny de l'educació entesa tal i com l'entenen els països del Nord d'Europa, vosté que és tan europeïsta. 

Ací fa temps que s'ha deixat d'estimar  l'educació pública. 

Ací fa temps que sobra, senyora consellera. 

Quefers i meló d'aigua...

13 de maig de 2012

Sembla, una vegada més, que la inspiració va íntimament lligada al temps lliure. I en la recta final del curs escolar i universitari els minuts i segons passen quasi sense deixar-nos respirar. Com per parar-se a pensar en altres coses. Últims exàmens, últims informes, últimes reunions... Maig i juny no estan fets per pensar i escriure molt. Només fer, fer i fer.

Amb els peus damunt la tauleta del menjador, amb l'odinador a les cames i amb la finestra oberta per deixar passar ja la suau brisa de les nou de la vesprada...em pregunte quina serà la meua pròxima etapa, ara que la universitat s'acaba per segona vegada. Em pregunte quina serà la meua pròxima escola, havent-me denegat el destí definitiu per tercer any. Em pregunte quina serà la meua pròxima casa, sense saber on estaré fins juliol.

I així, van i vénen, quefers laborals, estudiantils i personals, tots alhora. 

Vagant pel meu cap.

Però hi ha temps per tot. O això deia l'àvia. Per això, baixe els peus de la tauleta, deixe l'ordinador i em dispose a compartir la tallada de meló d'aigua que molt acuradament has fet a trossets.

Quefers sempre hi ha. 

Diumenges de sofà amb meló d'aigua compartit no.

De vegades hi ha que saber prioritzar.