Un instant...

18 d'abril de 2011

Observa aquell vestit negre penjant de l'armari. Els tirants que tant t'agraden, les xicotetes flors del pit, les faldes que es mouen cada vegada que ella fa un pas, i un altre, i un altre, damunt d'aquelles sendàlies que va comprar en aquell viatge a Madrid.

Arribat el dia, baixarà les escales. I tu estaràs baix, esperant-la per dir-li quant l'estimes. Caminareu per aquell jardí en el que uns instants abans ella tocarà My way de Frank Sinatra amb la flauta. Tocarà per a altres persones, però tu sabràs que en realitat només ho farà per tu.

Després, i ja caiguda la nit, la treuràs a ballar, com abans feien els nostres avis. I vos moureu al ritme de la trompeta d'Arturo Sandoval, mentre el cel d'aquell vint-i-tres de juliol vos observarà gaudir com xiquets que no tenen més preocupacions que l'instant mateix que estan vivint.

No hay comentarios: