Raó...

11 d'abril de 2011

Quan s'està desesperat es perd el nord. No es perceben molt bé les distàncies, ni el temps, ni les accions (i les conseqüències).

Jo, per altra banda, romanc asseguda a la meua taula rodona. A un costat el vinilo, a l'altre una brisa de primavera que, encara ens enganyarà algun dia d'abril, mou els fils de colors de les "carioques" penjades al balcó.

...I torne a pensar que potser la paciència i la raó van tan íntimament juntes que és impossible determinar on acaba una i on comença l'altra.




"...Habría bastado que fueras varón. Qué César se ha perdido Roma..."

No hay comentarios: