Canalons...

26 d'abril de 2011

El dia que vaig decidir que era el final tu vas decidir que era el principi. Són d'eixes coses que no saps molt bé per què passen, però passen. I no em fa vergonya dir que la búsqueda del meu equilibri va ser el meu punt dèbil i el teu punt fort. Aquella xicoteta esquerda per la que la teua veu va anar filtrant, i la humitat a les parets ja se sap que són de les coses més dolentes.

Però existeixen els canalons per filtrar les teues excentricitats que a poc a poc penetren per les meues goteres.

I saps que és el final, o no.

Però poc importa quan per a la resta del món estàs mort.

No hay comentarios: