Canalons...

26 d'abril de 2011

El dia que vaig decidir que era el final tu vas decidir que era el principi. Són d'eixes coses que no saps molt bé per què passen, però passen. I no em fa vergonya dir que la búsqueda del meu equilibri va ser el meu punt dèbil i el teu punt fort. Aquella xicoteta esquerda per la que la teua veu va anar filtrant, i la humitat a les parets ja se sap que són de les coses més dolentes.

Però existeixen els canalons per filtrar les teues excentricitats que a poc a poc penetren per les meues goteres.

I saps que és el final, o no.

Però poc importa quan per a la resta del món estàs mort.

Un instant...

18 d'abril de 2011

Observa aquell vestit negre penjant de l'armari. Els tirants que tant t'agraden, les xicotetes flors del pit, les faldes que es mouen cada vegada que ella fa un pas, i un altre, i un altre, damunt d'aquelles sendàlies que va comprar en aquell viatge a Madrid.

Arribat el dia, baixarà les escales. I tu estaràs baix, esperant-la per dir-li quant l'estimes. Caminareu per aquell jardí en el que uns instants abans ella tocarà My way de Frank Sinatra amb la flauta. Tocarà per a altres persones, però tu sabràs que en realitat només ho farà per tu.

Després, i ja caiguda la nit, la treuràs a ballar, com abans feien els nostres avis. I vos moureu al ritme de la trompeta d'Arturo Sandoval, mentre el cel d'aquell vint-i-tres de juliol vos observarà gaudir com xiquets que no tenen més preocupacions que l'instant mateix que estan vivint.

Cotxes...

14 d'abril de 2009

No hi ha res millor que començar el dia tirada al terra, jugant als cotxes amb el meu alumne favorit (si, tenim favorits), que té tres anys i no pronuncia un verb. Només substantius, com si fós un indi.

I tot i que fer frases amb imatges ens ha portat a que de forma no massa espontània digués algun verb com "menjar" o "beure", la millor forma de que les coses surtin bé i espontàniament a eixes edats és: parlar-los, contar-los contes, fomentar la seua curiositat, i jugar amb ells.

I entre un camió, un cotxe, una formigonera, un avió, un autobús i mitja hora tirats al terra jugant a fer carreres, ha sortit de la seua boca el verb "aparcar". Que no és un verb massa comú i dels que primer pronuncien els xiquets, però l'ha dit totalment contextualitzat, mentre posava els cotxes en filera uns al costat d'altres.

De vegades les targetes amb imatges, els contes i "acompanyar amb palmes" el llenguatge, ajuda.

D'altres uns cotxes de colors, que portaven a la prestatgeria tot el curs.

Raó...

11 d'abril de 2011

Quan s'està desesperat es perd el nord. No es perceben molt bé les distàncies, ni el temps, ni les accions (i les conseqüències).

Jo, per altra banda, romanc asseguda a la meua taula rodona. A un costat el vinilo, a l'altre una brisa de primavera que, encara ens enganyarà algun dia d'abril, mou els fils de colors de les "carioques" penjades al balcó.

...I torne a pensar que potser la paciència i la raó van tan íntimament juntes que és impossible determinar on acaba una i on comença l'altra.




"...Habría bastado que fueras varón. Qué César se ha perdido Roma..."

Olors...

4 d'abril de 2011

El terrat i el garatge són els dos espais de casa que més m'inspiren. Supose que perquè són els dos únics espais que es mantenen tal i com els avis els van deixar. Allà les olors perduren, segueixen vius. Al terrat sempre pots trobar alguna cosa nova: escritpures antigues, ferramentes del camp, fotos o coses més relacionades amb l'àvia. Al garatge igual, però més relacionat amb l'avi.

De vegades passe dies sense sortir al garatge, i m'agrada, perquè quan ho faig puc percebre millor les olors. Fa uns anys vaig trobar un "mono" d'estos blaus d'anar al bancal de l'àvi i encara feia olor a ell (i feia anys que ja havia faltat). Hui feia molt bon temps, pegava el solet damunt la llenya i he sortit a fer la curiosa per allà. He fet un recorregut per les quatre parets: la bici, la caixa de ferramentes, l'oli del tractor, les cordes, la llenya, les rames d'olivera, la roba estesa, els desaigües...

La primavera deixa a flor de pell els sentits, sobretot l'olfacte, però al terrat i al garatge, si no fós per la temperatura, sempre seria primavera.

Les olors romanen invariables al temps.

Canvis estacionals...

1 d'abril de 2011

Hi ha qui diu que la inspiració va en funció del fred, els quefers i el patiment. Ja ho deia Sabina "..oiga doctor...devuélvame mi depresión..". I per aquestes dates, no sé com ho faig, sempre estic poc inspirada. No sé si serà el temps, la primavera, la sensació que tinc d'estar fent tot allò que vull fer, o potser una combinació de tot.

Un dia em van dir que els canvis estacionals són el pitjor per a les persones "boges" i un tant "neuròtiques", com jo. I després d'haver passat una bona tardor i tenir un començament primaveral del que no em puc queixar, em pregunte si potser aquell no va ser altre dels "comentaris espill". Ja sabeu, totes aquelles coses que diem a altra persona o d'altra persona, que defineixen la nostra realitat.

Bé, en qualsevol cas, tant fa. Continuarem passant tardors i primaveres, i encara que no va gens amb mi ser optimista, que totes vagen igual de bé que aquestes!