Ironia pura i dura...

25 de març de 2011

L'altre dia una amiga em va passar una cançó de "Els pets" que porte al cap tota la setmana. És una dosi d'ironia en vena que em fa riure i inevitablement posar-li cara a la lletra de la cançó. Perquè hi ha cançons d'eixes que tenen un nom i una cara.

En aquesta, les paraules són contràries als fets. I que voleu que vos diga... Hi ha qui menja merda, i per mèrits pròpis.

I llàstima cap.



"...no t'enyoro, nena..."

London'11

21 de març de 2011



No hagués pensat mai que un dia i mig fos tan llarg i intens.

Agafar un avió divendres a les 19,00h. Dos hores i mitja d'avió i una persona amb un cartell esperant-nos "Verga i magre ací". Que es note d'on som! Descarregar les motxilles, sopar brossa i passejar al costat del Tàmesis. Increible, però baix un cel ras.

Cervesses, xarraes i més cervesses. Dormir poc, matinar prou. Dutxa ràpida, esmorzar més merda i a gaudir d'un dia londinense! És veritat que els anglesos parlen baixet, perquè al metro només se'ns escoltava a nosaltres, i a un grup d'amics a l'altra punta que cantava el tio pep se'n va a Muro. No hi ha alegria més gran que escoltar algú que canta el tio pep al metro de Londres.

La National Gallery, el British museum, Camden, Abbey Road, Picadilly, el Soho, China Town, El Big Ben, el Buckingham Palace, la torre de Londres, la tower bridge... I entre tot això, kebaps, hamburgueses, ous fregits i fresols dolços. Bé, com he dit: menjar brossa. Que no hem passat fam, però hem tornat amb tres quilos més! Fotos, cervesses, risses, passejos, mal de peus, rebolica de panxa... Sense haver de treure el paraigües en cap moment!

Agafar un avió diumenge a les 15,00h i tenir la sensació d'haver estat a Londres set dies, i no 30 hores.

Això és aprofitar el temps!


















"...love, love me do.."

Gran nit...

13 de març de 2011


M'encanta ma casa i la meua habitació ataronjada, perquè quan arriba una festa, no només pots gaudir d'aquesta i de la nit, sinó que a més, tens llits i espai per ocupar a totes les amistats que venen de fora (diguem Onil i Campello, que no està tan llarg, però havent begut la distància és major...).

Així, després de la ruta dels bars, arribem a casa i sempre ens entra un sandwich a les sis del matí (per dormir millor), mentre encara ens dura l'alegria de l'última copa. Pel matí, la cosa és més familiar, i compartim rialles al veure'ns les cares i recordar les millors anècdotes de la nit.

Ara resaca, i gastpatxos per dinar.

Gran nit!

And de uiner ar...

12 de març de 2011
S'ha creat una nova cadena. Ara a través dels blogs. No acostume a seguir cap cadena que m'arriba per mail o facebook, però aquesta m'ha agradat.

Hui he rebut un premi com a bloggera, per part de l'autora de "moments que compartim", un blog que vaig descobrir, no sé si abans o després de que ella em trobés a mi. Ara el que he de fer és continuar la cadena, i donar aquest premi al blog o blogs que jo considere que se'ls mereixen.

M'agrada aquesta cadena perquè hi ha molta gent que escriu sobre moltes coses i els lectors de blogs els desconeixen i no poden gaudir la seua creativitat. És una bona forma de donar-nos a conèixer uns a altres.

El procediment és ben senzill, si eres un dels guanyadors:

1- Copia la imatge i modifica-la al teu gust: jo no he sabut, em conforme amb aquesta. Per tant, primer pas fet!
2- Explica 7 característiques personals sobre tu mateix: allà va.

- Em faries feliç si em regalares una olla plena de macarrons amb carn (que no siga ternera) i tomata
- La meues pel.lícules favorites són Amelie i Mi chica
- La meues cançons favorites són: y sin embargo, i princesa, de Sabina (quina novetat, no?)
- Sóc molt organitzada
- Sóc tossuda (molt)
- Em creixo davant les dificultats, perquè tinc molta força de voluntat
- Estic absolutament enamorada de la meua feina, m'ho passe pipa!

3- Dona aquest premi als blogs que tu consideres: and de uiner ar...

- Custom Handbags:
per la persona que hi ha darrere i la seua capacitat de superació, malgrat les dificultats
- Trompanete:
perquè la creativitat de la persona que hi ha darrere és gran, tot i que ella pense que no i per això no vulga fer públic el seu blog. (No me mates!)
- El racó d'Agostinet:
perquè, encara que últimament no escriga sovint, ja que el facebook ens lleva més temps del que ens pensem....escriu molt requetebé!

Seguir la cadena ja és cosa vostra, si voleu!

Salut!

Felicitats...

8 de març de 2011



Felicitats a totes aquelles dones que escriuen el seu propi guió dia rere dia.

FELIÇ DIA DE LA DONA.

Madrid...

7 de març de 2011



Un pont de quatre dies sempre ve bé per fer una escapada. I Madrid sempre és una bona opció. Com ja vaig dir, és una sort tenir amics i amigues escampades per tot arreu. La diversitat i anonimat de Madrid és respira per tots els carrers i avingudes, des de la més gran a la més xicoteta.

Però el que destacaria d'aquest viatge, a banda dels amics i les cerveses acompanyades de tapetes i xarrades, són els músics de carrer. M'hipnotitzen. No tots, és clar, però de vegades, i tant fa si és al metro, a la Gran Vía, o al Retiro, escoltes un saxo, un acordió, una guitarra (elèctrica o clàssica), un violí... I et quedes bocabadada escoltant aquella melodia.

Recorde concretament un homenet que tenia els cabells blancs. Estava sentat a una cadira mig trencada, a un lateral del Palau Reial. Tocava Frank Sinatra amb l'acordió, i tenia una gorreta ronyosa amb unes monedetes de cèntims dins. Em vaig quedar mirant-lo als ulls i vaig pensar quanta vida hi hauria darrere d'aquell rodamón, potser captaire. Quantes coses tendria per contar, i la gent passava de llarg, ignorant aquella vida allí sentada, tocant Frank Sinatra.

Li vaig tirar unes monedes, i aleshores el seu somriure va deixar veure l'única dent que tenia a la boca. Els amics ja m'estiraven del braç, i quina va ser la meua sorpresa quan, hores després, vam tornar a passar per allà i l'homenet em va tornar a somriure.

Potser somreia a tot el món.

Jo prefereix pensar que se'n recordava de la meua cara, igual que jo de la seua.

Momentaso...

2 de març de 2011

"Momentaso": anar de copilot al cotxe interpretant "en cuerpo y alma" la chica yeyé, parar a un semàfor i contagiar el teu ball als cotxes a dreta i esquerra.

Experiència digna de ser viscuda.

Brutal.

"...búscate una chica una chica yeyé, que tenga mucho ritmo y que hable en inglés..!"