Promeses...

3 de novembre de 2010


Perquè de sobra sé el mal que fan les promeses que no es compleixen, l'única promesa que et vaig fer va ser no prometre't res. Mentre tu em prometies el món, la mar, els estels, la vida... Jo només vaig ser capaç de prometre que no et faria promeses.

T'enfadaves cada vegada que venies a rescatar-me i desobries que ja m'havia rescatat jo a soles. No suportaves parlar-me d'amor i que jo et contestara de realitat. Només volies promeses i més promeses dels meus llavis. Tenies un curiós concepte d'estimar, que potser caldria revisar.

Les promeses perden sentit quan es fan per qualsevol cosa. Prometre per prometre és parlar per parlar. I sobretot és tirar-te terra als ulls.

Jo no vaig trencar l'única promesa que et vaig fer.

Tu si.

Totes.


"...dónde están...la colección de promesas sin cumplir..."

1 comentario:

Humberto Dib dijo...

¿Sabes qué? Cada vez lo entiendo más, ojalá no sea una falsa creencia mía.
Te mando un beso enorme.
Humberto.

Ah, posiblemente la semana que viene suba un nuevo Proyecto Babel, me encantaría traducir el texto, si no es un inconveniente para ti, podría mandártelo por mail, ¿qué me dices?
Te lo dejo:
humdib@hotmail.com