Cafè...

23 de novembre de 2010

Feia temps que no bevia cafè, però hui tenia ganes. Ha entrat a la primera cafeteria que ha trobat i ha demanat un capuccino. Beure cafè sempre és un ritual per a ella. Li agrada tirar el sucre i que es quede damunt l'escuma. Després observa com va submergint-se cada granet, a poc a poc. Fica la cullera i fa voltes en direcció de les agulles del rellotge, intentant que la cullerada faci un soroll mecànic, repetitiu.

La soledat del bar ha fet que hui, més que mai, es concentrés en aquesta feina repetitiva. S'havia prés eixe moment per pensar en ella, per escoltar-se, per parlar-se.

Un soroll fort, conseqüència del vent, l'ha fet perdre la concentració. Ha alçat la vista, i allà, al final de la barra, ha vist un home. Encorvat, mirant la seua tassa de cafè detingudament. Després ha ficat la cullera i ha començat a fer un soroll mecànic, repetitiu. No ha pogut evitar un somriure quan ell l'ha descobert a ella, observant les seues manies en altre cos diferent al seu. Els dos han agafat la tassa, han bufat el cafè i han fet un xicotet glop, sense apartar-se la mirada.

Ell ha baixat la tassa i ha continuat somrient, esperant un altre glop al uníson.

Ella, en canvi, s'ha begut el cafè depressa. S'ha posat l'abric, i ensopegant amb el tamboret del costat, ha sortit del bar un poc atabalada.

Havia oblidat el sabor amarg del cafè.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

A totes les dones vos pega pel mateix rotllo intimista?

Sole dijo...

no tot el que escric és real.