18 de novembre ja...

18 de novembre de 2010

Com que de normal no veig la televisió (només les notícies, i no totes), i sempre tinc mil coses a fer, no havia pensat que estem ja a 18 de novembre. Una bronquitis de cavall que enllaça amb una gastroeinteritis pels antibiòtics que estan fets per a gent que té l'estòmac forrat de ferro, obliguen a una a estar a casa uns dies.

Una ja no sap que veure o escoltar, i entre el sofà, el llit, els mocadors, les mantes, el termòmetre i el ventolín, he descobert a Albert Hammond i que el Nadal ja està ahí. Tots els anys sóc l'última en descobrir que estem quasi en Nadal, potser perquè no vull, molts sabeu la poca estima que li tinc jo a eixes festes. I ara que ho recorde, l'altre dia, caminava per Alacant i crec que les tendes ja estaven decorades, però tampoc ho puc assegurar... Quan el cervell no vol interpretar, no interpreta. I per això tots els anys camine pel pre-Nadal sense (voler) saber quina època s'acosta.

Els anuncis de la teletienda comencen a ser substituits pel fuerte de playmobil, els nenucos, els gormitis, ninots de spiderman i les barriguites, que tornen a estar de moda.

Sentada al sofà per fi he caigut, que un any més arriba el Nadal. He escrit açò, he apagat la televisió, i he tornat a escoltar it never rains in southern, California, d'Albert Hammond.

Potser s'acoste el Nadal, però jo sempre tinc els meus auriculars a mà per aïllar-me del món, i d'aquesta època.

2 comentarios:

El Penjoll dijo...

No faches faltes d'orografia y hescriu vons posts per que estás participan en els

2ons Premis Blocs de les Comarques Centrals del PV 2010, El Penjoll

Sord y que Deú te pille confeçat!

Sole dijo...

jajajajaja!!