Teràpia...

5 de setembre de 2010

Ja és un fet. L'estiu ha acabat, perquè encara que el calendari pose fí a les vacances el 31 d'agost, el nostre cos no es fa a la idea fins el 4 de setembre, en l'últim acomiadament dels capitans de les festes.

Ara sí (i per fí, tot hi ha que dir-ho), comencem de nou. Els pares i companys solen dir de la mestra d'audició i llenguate, o logopeda, que som terapeutes del llenguatge. Que fem teràpia per què un alumne aprenga a dir la erra, organitze el llenguatge d'una forma correcta, o sàpiga utilitzar el llenguatge en situacions socials adequadament.

El que els pares i companys no saben és que, en el meu cas, són els xiquets els que fan teràpia amb mi, sobretot els més menuts. Perquè el món a la vista d'un xiquet de tres anys és un món reduït. Un món en el que, allò que no es veu, no està o no es pot tocar, no existeix. Una simplicitat davant la vida que fa que una estime el dia a dia, en companyia d'aquelles personetes que tenen preocupacions que ja voldríem molts de nosaltres tenir.

La teràpia que jo faig amb els nens és la meua feina. Quan aquesta teràpia es ve a donar en ambdós sentits, és quan es diu que allò que es té és vocació.

Perquè els mestres eduquem els nostres alumnes.

Però els nostres alumnes també ens eduquen a nosaltres.

El 9 de setembre comença le meua teràpia

1 comentario:

tiresias dijo...

Cuando entiendes que el ser que educas es lo mismo que tú, es decir, una manifestación del todo entonces descubres que él y tú sois lo mismo, que no hay jerarquía y entonces ya no hay educación o formación: hay vivencia compartida con otro ser.