Molt diferent...

20 de setembre de 2010

Abans era només una cosa. Un estar pendent, un morir per qui no moria per tu, sino que et matava a poc a poc, desprenent-te de tot allò que et formava, que et definia, que estimaves i t'estimava.

Ara treballes, estudies, vas a tots els concerts, com a intèrpret o com a espectadora. I el telèfon va a mil. Ara un sopar, després una cervessa. Demà una xarraeta. Hui Castalla, demà Onil, passat Alacant, el cap de setmana que ve Sant Joan, i després Onil altra vegada. D'ací un mes València...

I no et sents culpable per ser qui ets. Vas a la feina i dediques les vesprades a estudiar per poder aconseguir els teus propòsits. Per suposat hi ha temps per tot. Els dies tenen 24 hores, no 12. I tu estàs ahí, entre totes les seues coses, entre tots els quefers que l'envolten. I estic segura de que si no fos per tots els maldecaps que porta per davant no l'estimaries tant com l'estimes.

De vegades ens confonem, i creiem que es normal que la persona que t'estima tinga dret a decidir que has de ser, i com has de ser. I és tot el contrari. Tu decideixes que ets i com ets

Ella està plena de defectes.

I tu no l'estimes malgrat aquests defectes.

Sinó precisament per eixos defectes.

Que és molt diferent.



"...improvisemos un guión definitivo...que no tengamos más remedio que olvidar..."

No hay comentarios: