La quadra...

23 de setembre de 2010

Hui ha canviat d'escenari d'estudi. Ha aparcat la taula de l'habitació i ha baixat a estudiar a "la quadra", que ara és una habitació normal i corrent. Abans era on dormien, menjàven i feien les seues necessitats les mules de l'àvi.

Les màquines de cosir, el sofà, el planxador, la finestra, la taula rodona, els apunts, l'ordinador, i la música d'Yann Tiersen de fons. Són situacions que, per molt que ho intente evitar, la fan viatjar.

Quan ha alçat el cap, després de la saturació sobre mètodes d'investigació en educació, ha vist l'habitació plena de clics. A l'esquerra la casa, a la dreta la granja, l'illa del tresor, la goleta, l'ambulància, l'hospital, "el fuerte", l'helicòpter, el circ...Tota una escampà de joguets que ella i el seu germà anaven col.leccionant i quan arribava l'estiu muntaven tot un poblat. Tota una vida comunitària de clics grans, xicotets, homes, dones, xiquets, xiquetes, animals...

Apegada a la paret (per deixar espai als joguets) una cuna blanca, que ja es queda xicoteta per a ell. Al costat un catre de molls, amb llençols de cotó que l'àvia procura que sempre estiguen netets i fresquets, per a mi. La persiana baixada. I nosaltres fent migjorn.

S'obri la porta, i entra ella. Amb el seu plat amb una bresquilla pelada i a trossets. Ens desperta amb compte de no esglaiar-nos. Berenem. I a jugar. "Comencem de dia o de nit?" Era la frase amb la que sempre començàvem, perquè era molt important saber si els clics havien de començar de peu o gitats!

Torna al present. No pot evitar la tentació de visitar els seus joguets. Tants anys oblidats, però acuradament guardats. Perquè l'àvia deia que els guardàrem, per si venia una guerra i no teníem diners per comprar joguets als nostres fills. Puja el primer tram d'escales, i després el segon. S'enfila al terrat. I en aquella xicoteta habitació sense llum ni rajoles al piso, reposen els seus joguets, plens de pols, però sencers. Els clics, els pin y pons, les barriguites, els nenucos, els micromachines...

I ja de tornada a l'estudi, mira les màquines de cosir, l'ordinador, el sofà...I pensa quants canvis més patirà aquella habitació. Quantes històries més es viuran allà a través dels anys.

Les mules, els clics, l'estudi... i les que quedaran.

No hay comentarios: