Vacances...

6 d'agost de 2010

Quan era xicoteta i viviem al pis, arribava l'estiu i me n'anava de vacances a casa de l'àvia (que ara és ma casa). Perquè les meues amigues anaven de vacances a algun lloc i jo no volia ser menys, i perquè l'àvia feia els millors polos de llet en canella i llimó que he tastat mai.

Quan va començar a necessitar l'oxígen, no podia dormir gitada. Es treia la maquineta de respirar i el seu silló a l'entrada i dormia allí sentada, perquè a l'entrada hi ha una frescoreta especial que li obria els pulmons. Jo treia el matalàs del meu llit, el tirava a terra, i allà dormíem les dos, l'una al costat de l'altra.

Esta nit m'he despertat amb la boca seca, he baixat a beure aigua, i abans de trepitjar els dos últims escalons que baixen a l'entrada, ens he vist allà, dormint. Ella al seu sofà, jo al meu matalàs. Amb la porta tancada i la cadena passada (com no).

Pujant les escales, i amb la secor de boca aliviada, he pensat que potser aquells estius de vacances compartides entre l'àvia i jo em van unir a ella més del que em pensava.

No hay comentarios: