Salut!

31 d'agost de 2010



Acaba l'estiu. Amb l'1 de setembre arriba el nou curs, aquest any en altre poble. I, tot i que he de confessar que no trobaré a faltar treballar ací (de moment), he de dir que acabe aquesta etapa estiuenca ben sorpresa d'un forma realment grata.

Sempre he pensat que la meua relació amb Castalla era una relació d'amor-odi, un ni contigo ni sin ti que no es podria resoldre mai. He tingunt desde fa molt temps, la sensació de que, ni jo he tractat bé al poble, ni el poble m'ha tractat bé a mi. I paral.lelament a aquesta sensació, sempre he dit que en tot moment de reflexió (o etapa difícil) es produeix un filtre que s'emporta per davant, inevitablement, a més d'una persona que no pot o no vol estar a l'altura de les circumstàncies.

Aquests dos mesos, com he dit, m'he sorprés. Perquè, encara que hi ha persones que s'han perdut pel camí, hi ha altres que han sorgit (de davall les perdres), per recolzar-me d'una forma que mai hagués esperat. Persones que passen per ací, lligen i se'n van, però brinden amb tu amb dos i tres cervesses, en el Raconet, es posen un tutú en les festes de la vaca, et criden a les quatre del matí per despertar-te i dir-te que t'estimen o et treuen de casa quan ni la teua sombra vol ixir. Persones que no sabies que estaven, fins que han estat, i t'han acabat fent plorar de tant riure.

A 31 d'agost, i ja amb un peu dins i un altre fora de Castalla (com sempre), me'n vaig tranquila, perquè he descobert que potser estime més el meu poble del que m'imaginava, i que el meu poble m'estima més del que pensava, sobretot en els moments realment difícils.

A totes aquelles personetes que tinc, a Castalla, i repartides per tot arreu (Onil, Alacant, Sant Joan, Alcoi, Benidorm, Xàbia, València, Ontinyent, Utiel, Castelló, Vilafranca, Cuenca i Barcelona), aquesta nit, la nit de l'olleta, un ron a la vostra salut.

Per pegar-li la volta a la tortilla i aconseguir que aquest estiu siga inoblidable, però per les coses bones, i no per les dolentes.

Salut!

"...Si diez años después te vuelvo a encontrar en algún lugar...no te olvides que soy distinto de aquel...pero casi igual..."

2 comentarios:

TROMPANETES dijo...

Xé, que ilusión ver Xàbia en un post tuyo. Ya sabes que abro tu blog a diario y que me encanta haberme enganchado a este libro en movimiento permanente.
Gracias a tí tambien Sole.
Te veo el día uno pa'fernos un café-cerve? Muak

Sole dijo...

Jeje...no me olvido de nadie este verano, por muy cerca o lejos que estéis!

El día 1 doy tres pasadas en la entrada, luego nos hacemos una cerve, u dos, u las que hagan falta! jaja!

Si me ves tocando grítame, que igual no te veo porque estoy ahí a lo mio!

Besotes!