Problemes...

8 d'agost de 2010

Sóc una persona que té taaaaaaaaaaaaans problemes. Mare, no se si ho podré suportar, eh? Uf...Problemes, problemes, problemes...Menos mal que sempre hi ha qui es preocupa per tu i t'ajuda eh? Que si no, no podria!!

De fet, com he vist que estàs taaaaaaaaaan interesat en els meus super problemons, perquè escolta, que problemàtica sóc, xé!, doncs he pensat que anem a crear un consell de savis, per donar solució a toooooots els problemes que tinc. És que...Qué problemàtica sóc, xé xé! Per suposat, tu seràs el coordinador principal.

He tingut la brillant idea (perquè, a pesar de tindre taaaaaaaans problemes, tinc idees bones) de comprar un moble d'estos d'oficina per arxivar-los tots. Podriem comprar carpetes! Sí, comprarem carpetes. I organitzarem els meus problemes, (que en són molts eh?) en les següents categories: amorosos, sexuals, laborals, estudiantils, amiguils, alcohòlics, familiars, etc, etc, etc, perquè segur que encara n'hi ha més de categories! Perquè són taaaaaaans problemes que uf...no sóc capaç de recordar-los tots! Bé, per on anava, ah si, les categories! Dins de cada categoria he pensat que podriem ordenar-los cronològicament! Qué gran idea xé! I dins de cada cronologia utilitzarem post-its per donar preferència als problemes més problemàtics abans. Hi ha que establir prioritats, collons!!

Mare, però per fer un consell de savis que ajude a donar ixida als meus problemes infinits i super seriosos, necessitem més gent! A vore, pensem. Crec que el poble està super interessat en proposar solució a tots els meus problemons. Gran idea! Mira, el dia 1 de setembre, quan estiguen tots allí a la plaça esperant que comence la moguda, li direm a l'alcalde que faça un bando. Per suposat haurà de començar amb allò de: "Se hace saber...", on explicarem la nostra proposta i demanarem voluntaris.

Ja ho estic veient...ixiran milers de voluntaris, milers i milers de castelluts i castelludes que es barallaran per formar part d'aquest super consell de savis, i aleshores ja podrem montar allí a l'ajuntament una super oficina amb una placa metàlica a la porta on pose: "Aquí se solucionan problemas".

Quina emoció! Mare, si no tingués algú que es preocupara taaaaaaaaan desinteresadament, d'una forma taaaaaaaan incondicional, poc ofenisva, poc "inseta", i amb taaaaaaaaanta devoció per mi... No sé que seria de mi! El que jo dic... Perdudeta, estaria perdudeta!



(Disculpeu les faltes d'ortografia)

2 comentarios:

kukat dijo...

xica, que et passa???
el meu mesurador d'ironia s'ha trencat....
va, que no serà pa tant, que estem en estiu, i ja fa olor de festa!
:P

Sole dijo...

jajajajaj! no, no es per a tant, però mola arribar a eixos extrems ironitzant-ho tot i acabant rient-se de la situació..

la vaca ja està ahí! ijuuu!