Somni...

14 de juliol de 2010

Pareix que no, però els xicotets aconteiximents són els que marquen l'abans i el després. I allà, en un llit de noranta, amb els peus en la paret i el cap penjant, com quan erem xicotets, ríem sense control, per tot allò que hagués pogut ser i no ha sigut.

Després, caure adormits, del cansanci de tot el dia, i somiar que anàvem al cine a veure una pel.lícula qualsevol. Un somni insignificant, que significa molt més del que aparentment pareix.

Tenir somnis dels que tenia fa temps, obrir els ulls i poder contar el que he somiat marca aquest punt d'inflexió. El principi del fi. I el principi del principi.



"...dame una sonrisa de complicidad...toda tu vida se detendrá..."

2 comentarios:

kukat dijo...

m'encanta

rosana dijo...

sí, crec com tu que val la pena tindre sonmis i poder contar-los, reviu-re'ls i gaudir d'ells, molts bonics els teus pensaments