Sisé sentit...

19 de juliol de 2010

Últimament m'ha pegat per revisar posts antics. Més que res per ordenar els pensaments i els aconteiximents, i saber definir exactament on comença i on acaba tot. I és que és curiós com, de vegades em pose a escriure i acabe escrivint el que fa uns mesos expresava ací mateix. Hui m'ha passat això, i volent parlar dels punts dèbils que et fan vulnerable davant la resta (sense que la resta sàpiga que aquests punts dèbils en realitat són els forts), he trobat en un escrit meu que defineix exactament el que volia dir. El trosset en qüestió és aquest:



"No sap si es coneix massa, o massa poc. Precisament perquè les coses a les que pensava que no tindria por, ara l'aterren. Amaga acuradament els punts dèbils en caixes fortes amb doble forrellat. Però sempre hi ha qui troba la combinació i s'enfila. Sap i coneix per experiència que qui aconsegueix penetrar eixa barrera acaba per trepitjar tot allò que puga quedar en peu (que és poc). I per això acaba sempre amagant la part a la que li pega la sombra, perquè ja se sap que qui coneix els punts dèbils (i els forts) acaba sent qui guaya la batalla.

Diuen que qui declara la guerra al món té les de perdre. No se si per quantitat o per grandària. Però ella no ha acabat, i per això surt de casa amb el casc i l'escut, i només quan senta que no li queden bales ni aigua en la cantimplora, es deixarà matar".



Em sorprenc a mi mateixa, perquè per aquelles dates el meu cap ja sabia el que passaria, ho veia vindre, però els meus ulls encara no arribaven on arribava el subconscient. El temps ens qui millor ens sap dir on comença i acaba tot. I jo tinc la sort de tenir aquest espai per sorprendre'm a mi mateixa amb les meues pròpies paraules i descobir, novament, aquest sisé sentit que tinc, però que encara no sé controlar massa bé.

2 comentarios:

rosana dijo...

hola t'entenc molt bé, es cert que de vegades les coses pasen abans que les puguem escriure i d'altres les escrivim abans de que puguen passar. Els punts dèbils, potser siguen els punts d'apertura cap als altres...no sé...

Sole dijo...

Els punts dèbils, de vegades, són els forts, perquè són els que ens fan reaccionar.

I els forts, de vegades, són els dèbils, perquè només amaguen tot allò que ens fa vulnerables..