Sing a song...

2 de juliol de 2010



I en aquell corredor fosc, on les portes de vidre a cada deu passes van estretint-se ella se sent a gust. A soles, però a gust. Primer fa un pas, lentament, després un altre. I quan s'adona que cada pas que dona està més fosc, menys por té. Perquè la soledat és fosca al principi, però es fa clara a mesura que caminen sobre ella.

Per això, i amb l'applejack a l'orella, acaba ballant a soles en aquell corredor del sur, en una Almeria on la bafor ofega i els fardatxos busquen l'ombra i no el sol. I quan s'adona que dos persones la miren ballar com si fos boja, no pot fer res més que riure. Perquè aquestes coses són les que ella fa quan camina cap a la llibertat.

Després, una furgoneta que fiança una amistat, unes ulleres de sol, una estació de servei, Celtas Cortos sonant a la ràdio, rises que deixa anar com deixava anar abans, i recobrar aquella confiança que havia perdut.

No és boja. És lliure.


"...sing a song...pa pa.. pa pa parapaaaa..."



Aquest post s'entén millor si s'escolta la cançó i s'imagina el que es descriu...

No hay comentarios: