La cenicienta que no quería comer perdices...

4 de juliol de 2010

Fa temps vaig rebre un e-mail d'una amiga. Era un conte que no aconseguien publicar, i utilitzaven internet per difundir-lo. Fa uns mesos, i ficada en una espiral que dia rere dia m'ofegava més i més fort, a una llibreria de València el vaig veure. Allà, amb les tapes blaves. Cridant-me.

"La cenicienta que no quería comer perdices", és una lliçó, un obrir-te els ulls, i en el meu cas, quan més ho he necessitat. Roman a la meua prestatgeria, passa inadvertit entre la resta de llibres, però ahí està. I quan els pensaments i records m'apreten, l'agafe i el torne a llegir. I la fada "Basta", com a la cenicienta del conte, m'ajuda a reafirmar-me i dir NO a tot allò que ens han inculcat des de ben xicotetes.

I s'ha acabat el suportar coses que no s'han de suportar. Gripaus que pensàvem que eren prínceps, però només eren gripaus, i voler "comer perdices", perquè així han de ser les coses.

Les coses seran com nosaltres decidim, i no com la resta ens diga.


"El miedo a la soledad no me viene de estar sola, sino de no quererme a todas horas". Irma Llotge.

No hay comentarios: