Gotes...

29 de juliol de 2010

La persiana deixa passar només un xicotet fil de llum, i la frescoreta de les set del matí. Sap que d'ací uns anys, el que més trobarà a faltar de sa casa seran les persianes, i el terrat, al que últimament no puja massa. Però no trobarà a faltar el soroll que fan els cotxes quan trepitjen la tapa de la claveguera que hi ha just davall del seu balcó, ni tampoc la banda de música a les 8 del matí els dies 2, 3 i 4 de setembre.

Pensa en eixos xicotets detalls, i en els anys que han fet falta per definir-los, estimar-los o odiar-los. Com trepitjar el piso del bany mullat amb els peus descalçats, o com seguir el camí que fan les gotes d'aigua quan cauen per la teua esquena. Es pot anar de tot a res en un segon, perquè res no és per sempre.

De moment, i a falta d'una inspiració que l'ajude, com sempre, a definir el que té davant, perd el temps contant i seguint les gotes d'aigua que es deixen caure per la teua esquena, esquivant les pigues que ha intentat contar, però ha perdut el compte.

No hay comentarios: