Cinema...

18 de juliol de 2010

El millor d'anar al cine a veure una pel.lícula infantil (o no tan infantil, però de dibuixos), són els xiquets xicotets que es posen a prop teu i van comentant la pel.lícula. Com es fiquen a la pell dels personatges i viuen el que estan veient, com disfruten els moments graciosos i pateixen els moments dolents. Com es pensen que de veritat l'antagonista de la trama pot guanyar al protagonista, i com s'alegren de que això no passe al final.

I a banda dels comentaris, el millor, millor, millor de tot, es girar-te i, a la llum de la pantalla, veure'ls bocabadats i amb eixe brillet en els ulls que soles és té quan encara dura la innocència.

No es pot evitar somriure i envejar de forma sana aquella època en que la inconsciència ens dona la felicitat absoluta.

No hay comentarios: