A càmera lenta...

11 de juliol de 2010

De vegades una ix de casa sense ganes, agafa el cotxe i condueix dos hores, malgrat la son, el cansanci i el pes que porta aguantant. Una maleta amb roba per a cinc dies, sense saber massa bé on pondrà l'ou.

El GPS que t'envia per camins i sendes que no existeixen, parar a dinar en estacions de servei on tota la gent està de pas, reencontres en ciutats perdudes, la calor, les cerveses, la nit, la pluja d'estels, la música dels 80, les ulleres de sol, la manguera, el partit de futbol no tan important com el compartir la picaeta amb la resta, la crema solar, la piscina, dormir en terra, o en el sofà, o en el llit, i dormir poc, perdre la clau del cotxe i cridar a la grua, trobar-la i enviar la grua a pastar fang, les fotos, les sèquies, l'alqueria, València, Castelló, Benicàssim, pujar, baixar, la ràdio en marxa, el cd de Sabina, el mòvil sense cobertura, no tenir internet, i no trobar-ho a faltar.

Obsevar la gent, i tenir la sensació de que tothom al teu voltant avança, fa vida, i tu esperes, i segueixes observant. Perquè quan arriba la nit, després de tot el dia de no pensar, tanques els ulls i encara somies records, encara et despertes suant.

Al final, i caminant a càmera lenta com camines des de fa uns mesos, plenes els dies de plans, d'un estiu que es preveu llarg, però intens.

I penses que tal volta les ganes no acompanyen, però les amistats si, i al final són aquestes les que plenen els buits que queden als plecs del cervell quan arriba la nit.



"...creía que morirse no era tan grave...y agonizó en voz baja por cortesía..."

No hay comentarios: