Aval...

7 de juliol de 2010

Tu buscaves informació sobre mi, abans de donar-me l'oportuniat d'explicar-te qui sóc. Et fiaves més de la resta que de mi. Em deixaves anar, però em miraves de reüll, per si de cas. Feies com que, però no.

Ara, creus que tot ho saps. Però no, i et diré perquè. El que no saps és que ací, malgrat les males experiències que he pogut tenir al poble (com tots, supose), podré caure, però cauré de peu. No em fa falta res més que ser qui sóc, no em fa falta demostrar res, perquè cauré de peu.

Tu, però, foraster/a com eres, cauràs de cul. Simplement pel fet que estàs a soles. No tens aval que firme per tu.

I creu-me que de vegades val més tenir un aval, que tenir la llengua llarga.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Digues que si, ànim Sole!!!

Helena