Quan no hi ha temps...

7 de maig de 2010

Quan no hi ha temps per pensar no hi ha temps per escriure. I quan no es pensa molt és perquè aparentment tot va massa bé. Intenta enganyar el cor, i de vegades li fa creure que alguna coseta roïna hi ha darrere de tot açò. Li ho fa creure el temps suficient com per agafar el bolígraf i començar a escriure "...Quan no hi ha temps...", però aleshores algú li parla a l'orella, deixa el bolígraf damunt la taula i pensa: demà continuaré.

Al dia següent, encara amb el pijama, observa aquella frase escrita en un trosset insignificant de paper. Compta quants dies porta intentant allargar aquella frase, convertir-la en dos, en tres, en un paràgraf, en un escrit que tinga sentit, i ha perdut el compte. Es pregunta si potser la seua inspiració va lligada a la incertesa, si les paraules mantenen una relació indirèctament proporcional amb la quantitat i intensitat dels sentiments.

Agafa el bolígraf. Tatxa el que ha escrit.

I es pregunta si ha arribat el final.

No hay comentarios: