De mal gust...

10 de maig de 2010

És difícil arribar al punt en que penses que tot està fet. Que no hi ha res nou per vindre. I si en algun instant sents que arribes a eixe punt aleshores desitges tornar enrrere i que la incertesa et lleve la fam i la son, com abans.

Intente comprendre perquè aquesta contradicció passeja pel meu cervell, deixant fora de joc el meu intèrpret, al que prou li pague, com per a que no sàpiga fer la seua feina com toca. Sóc de les que creu en les casualitats i no en el destí, però quan les casualitats (o el destí) han jugat en tu d'una forma que quasi es podria definir com a "de mal gust", arribes a pensar que alguna cosa has fet malament. O qui sap si era necessari passar per tot per anar a parar al punt en el que estàs.

I té collons la cosa, perquè tant pegar voltes, per anar a parar al mateix lloc del que vas sortir.

1 comentario:

TROMPANETES dijo...

me gusta este post...seguro que es de los que me da vueltas toda la noche... me gusta