Creuant la línia...

26 de maig de 2010

Hi ha una linía molt fina entre la bogeria i el seny. Però molt fina. Vas i tornes, perdent l'equilibri entre l'una i l'altre. Analitzes els teus actes. Analitzes els de la resta. I després de molt cavil.lar decideixes que tu a soles no pots definir-ho. Així que decieixes compartir-ho, buscar un diccionari de dues pates que t'ajude a respondre a la pregunta que t'has fet cada dia des de fa unes setmanes: "açò és normal?".

No us diré quina és la resposta, perquè hi ha secrets que mereix la pena guardar, i poder treure'ls quan toca. L'he guardat en una caixeta de fusta, davall del llit, on guarde totes les respostes a les preguntes que m'he fet durant molts anys, i que vaig traent en els moments adequats.

Ara, amb la resposta a la caixeta, respire tranquila, i vaig creuant la línia.

No sé si de la bogeria al seny, o del seny a la bogeria.

Però siga quin siga el sentit, és el bò.

No hay comentarios: