Voldria...

3 de desembre de 2009

Voldria escriure per última vegada, d'una manera bella i perfecta. Que no quedés res per dir, ni res per llegir. Però passen els dies i trobe que tinc tantes coses per escriure com el primer dia, però he perdut les paraules per expresar-ho.

Arriba el Nadal, i aquesta sensació de tristesa i fàstic que em produeix, s'exagera a mesura que passen els dies i arriba el dia 24. Un dia d'encontres, un dia que acaba sent una nit, en la que brindar és l'única solució que et queda: per trobar-nos altre any, per nosaltres, per aquells d'allà... Tant fa... La qüestió és plenar un got, que ens desperta el somriure i ens ofega les penes, al menys durant unes hores.

Voldria dormir i despertar el 7 de gener, amb el cos descansat, i el Nadal esfumat. Sense cap buit a l'estómac, ni cap escletxa al cervell que recorde que aquestes festes estan pensades per la resta i viscudes per la resta. Que no tothom disfruta quan encenen les llums dels centres comercials entre tota la bullícia de gent i olor a castanyes rostides. Que no rodes fatxos perquè fa temps que vas decidir oblidar aquella infància. Que evites certs carrers per no escoltar nadalenques.

Voldria escriure per última vegada, d'una manera bella i perfecta. Que no quedés res per dir, ni res per llegir.




"...tal vez mañana..."

2 comentarios:

Javi dijo...

"Con vivos-muertos, brindando juntos
por un año más, un año menos,
que dolerse de herida y de esta luz..." de nuevo Vetusta Morla.

german dijo...

si les coses i els fets són inevitables, has d'intentar deixar-los anar sense importància. No esperes passar-ho bé... però per a què esperar passar-ho mal?