Que esperar quan no esperes...

26 de maig de 2009

Supose que sempre he estat acostumada a esperar: una feina, una amistat, una relació, la felicitat, a ser "major", a no sentir-me comparada, a sentir que jo sóc jo i res més...
I d'un temps enrere fins ara em sembla que he deixat d'esperar. Em pregunte quin és el mecanisme que he utilitzat per deixar de fer-ho, perquè el que està clar és que no deixe d'esperar perquè ho tinga tot. Però ja no em lleve pensant en el que no tinc i que voldria tindre, tampoc pense en el que tinc. No vaig ara a proclamar ací una imatge optimista de mi que sabeu que no tinc (més bé sempre pessimista).
Simplement, crec que no pense.

No sé si és pel ritme d'aquests dos últims mesos (i els dos que queden per davant), que no em deixen temps per pensar i sobretot per esperar... Però el cas és que em trobe estranya. I si no, ja veieu, ací estic, escrivint un post reflexiu sobre el fet de "no esperar", en lloc de disfrutar de tenir la ment lliure de cavil.laments i maldecaps (només de temes de discapacitats).
Per què... Què puc esperar quan no espere res?

5 comentarios:

kuxa dijo...

Nunca dejamos de esperar... sólo que ahora no tienes tiempo para darte cuenta!!
Pero esperas acabar una carrera, conseguir una plaza fija, que george te pida matrimonio ¬¬, tener hijos... jejeje Siempre estamos esperando algo... "la vida es una gran sala de espera".
Pero si la sensación de "esperar" es menos intensa que antes, quizás sí que sea porque cada vez estés más cerca de conseguir tus propósitos (aunque no te lo creas ni tú).. y qué pasará cuándo los consigas?? Que nacerán otros. El ser humano es así, por eso hemos llegado a la luna, y por eso la gnete rica se mete coca...

german dijo...

a la teua última pregunta jo diria que "la felicitat". De fet, ets afortunada si -pels motius que siguen. has aconseguit distanciar-te de la realitat per a deixar d'esperar... potser has arribat a un estat de saviesa que no tenies abans. Deixa'm que et recomane "La felicidad desesperadamente", d'André Compte-Sponville... potser allà trobaràs alguna pista sobre el que preguntes i et planteges... ;) -molt xulo el post!

yorch dijo...

Yo ahora mismo estoy igual. No espero. Simplemente las cosas pasan. No puedo esperar que pasen, pasan y si no pasan tengo que hacer que pasen.
Curioso el comentario de kuxa... no esperaba que apareciera en un mismo párrafo las frases "que george te pida matrimonio" y "los ricos se meten coca". Ves simplemente las cosas pasan, no hace falta esperarlas.

Sole dijo...

Kuxa: yo creo que no espero porque no tengo tiempo. En verano, cuando tenga tiempo para mi, verás como vuelan aquí los posts sobre lo que espero y dejo de esperar...

Germán: gràcies per la recomanació, fa una temporadeta que no llig res (per plaer). A veure si en tindre temps el puc aconseguir i me'l llig.

Yorch: ....jajajaj!!!

Esther Quilis dijo...

Hey chataaa!!!Ara jo tambe tinc un bloc d´aquestos!! El que em faltaba....jejeje!!!besets wapa!!!