A l'estació del tren...

24 de maig de 2009



Arriba un punt en que t'acostumes. Simplement no esperes. Quan estàs a l'estació del tren per primera vegada mires el panell, el remires, comproves que el teu tren està escrit, mires que no es cap dels altres. I quan per fi arriba, repasses tres vegades el número de la via, per si de cas... Quan muntes preguntes a tres persones diferents: és aquest el que va a Alacant?
Però com he dit, el temps porta la costum... I ara entres a l'estació per la porta que saps que et farà caminar menys fins la via del tren, que ja saps que és la 6. Puges sense mirar, sense preguntar. Saps que és aquest tren, que no t'equivoques.

Els pitjors entrebancs a una estació de tren es donen quan hi ha un retràs, provocat per una avaria, per una acumulació de retrasos d'altres trens, per algú que ha decidit tirar-se a la via del tren a l'altura d'Alzira... Aleshores esperes, a l'estació, avorrida, mirant passar la gent, que per alguna raó va a altres llocs per als que no hi ha cap retràs.

I penses, i reflexiones, i escoltes aquesta cançó que per alguna raó et porta a pensar en els trens. I et trobes novament buscant paraules, doblegant el llenguatge, fent una circumval.lació de lletres que t'havies promès que no tornaries a fer...

Però en fins... Som humans...


"..ella quiso barcos... y él no supo que pescar..."

No hay comentarios: