Forjant...

1 de maig de 2009

Diuen que no hi ha ningú que et puga conèixer més que tu mateixa. I tal volta per aquesta raó hi ha canvis que només es poden detectar internament. És una sensació estranya aquesta de sentir que alguna cosa es forja dins teu, i pots endivinar cap a quina direcció va encaminada, però relament no saps com desembocarà.

Supose que no estem preparats per allò desconegut, i per això he escoltat alguna vegada que no es deixa de tenir por fins que no s'aprén a entendre. Jo he decidit que vaig a comprar-me un intèrpret, (per evitar malentesos) i vaig a instal.lar-me'l com un xip informàtic. Encara no he decidit qui serà, però si sé que li compraré una tauleta i un fax antic. Portarà una visera i fumarà puros. Enganxarà post-its allà per on vaja, evidenciant qualsevol inici de canvi. La inhibició o deshinibició serà el seu objetiu principal, tal volta haurà de fer amistat amb ella. Ja se sap que si no pots contra l'enemic, uneix-te a ell... Serà la millor forma d'extraure informació sospitosa. Analitzarà qualsevol error en la connexió cerebral-verbal, evitant-me així discussions innecessàries o malentesos involuntaris.

El meu intèrpret intern jugarà a la diana, intentant fer blanc sobre les fotos d'aquells desamors dels que encara queden espinetes, xicotetes, però punxegudes. I cada blanc serà una agulla de vudú, que no provocarà mal físic... Només un pensament amagadet, però contundent, de que les coses no sempre són blanques o negres. Poden ser fucsia.



"...olvidé la lección a la vuelta de un coma profundo..."

1 comentario:

kuxa dijo...

sí!! q las cosas sean fucsiaa!!

Tu post ha empezado recordándome algo que viví hace poco más de un año.. Ese miedo que se siente ante lo desconocido, ante los traspiés que aparecen inesperadamente en la vida, y ante los cuales no sabes si te vas a caer o vas a seguir caminando..pero es un bache que viene hacia ti.. inevitablemente lo tienes q sortear. En caso de seguir caminando tampoco sabes cómo lo vas a hacer, y sobre todo.. lo más importante.. la cara de tonto que se te queda después, mirando a tu alrededor para ver si alguien ha visto el tropezón.
En fin.. no tengas miedo, lo que tenga que ser...fraguará, y eso a la vez fragua nuestra persona.
BSOS DESDE CASA VOLVIENDO A LA RUTINA JEJEJ BIIIEEEN!!
PD_Nunca pensé echarla tanto de menos