Irrealitat...

8 d'abril de 2009



Dos setmanes després estic ací. No per escriure tant regularment com ho feia, però si per anar agafant el ritme. Passada l'ofuscació i havent posat un vado permanent al meu cervell per no deixar que certes coses o persones aparquen allí, torne potser amb poques ganes, però amb moltes coses sobre les que escriure i moltes sobre les que ja no escriure.

I en este mini-període de transició que ha començat i que no ha acabat, i com sempre em passa, viatge al passat, en un tren de vapor que aparca al costat de la meua finestra. Al fil musical sona "Blowin in the wind", de Bob Dylan. Al fons cares conegudes i mirades perdudes que sempre coincideixen al mateix vagó, als mateixos pensaments. Un viatge per èpoques viscudes, conegudes, i desitjades que no sembre m'han fet feliç, però tampoc infeliç. Un trajecte curt, o llarg, que em transmet una certa dosis de irrealitat, sense la que no puc viure.



"Pagué mis deudas con canciones...Y mis errores con despedidas..."

No hay comentarios: