Ver, oír y callar...

6 de juny de 2008



No m'agrada escriure ací al blog res de política. No perquè siga una persona apolítica (ningú no és apolític), tinc els meus ideals, els meus principis, i tinc clar a qui votar i a qui no votar.

Però hui m'és impossible trencar una de les meues condicions, que era no fer del blog res polític. Perquè hui més que mai hem descobert els castelluts que tot allò que ens envolta és política. La televisió, la ràdio, la premsa, l'educació i LA CULTURA, és trist.
La censura ha envaït Castalla, o millor dit, ha posseït els mandataris d'aquest poble, que no volen vore, escoltar i veure veritats, perquè les veritats fan mal, no?

Demà és la Trobada d'Escoles Valencianes, que enguany se celebra a Castalla. La primera vegada que es va celebrar jo tenia 4 anys, i només recorde la dolçaina i el tabalet, el trenet, els tallers de fer cuquets amb fil d'aram. Durant els anys següents vaig estar en altres trobades de la contornà, i no hi havia cosa que m'agradara més. Tallers, correfocs, música en valencià, el trenet, gegants i cabuts...La Trobada és una festa, que reivindica la cultura valenciana. L'ensenyament en valencià.

I qui no vullga aceptar-ho que no ho accepte, però el o la que ha nascut a Castalla, (i el que els seus avantpassats són castelluts), és valencià o valenciana. I parla valencià, encara que no li agrade escoltar-lo a la televisió i encara que vote al pp.

No entenc les persones que reneguen de la seua cultura, de la seua llengua, que és la llengua que li parlaven els besavis als avis, els avis als pares, i els pares a nosaltres. No entenc com es pot pretendre arrancar a un xiquet o una xiqueta el dret a rebre la cultura dels seus avanpassats, d'allò que porta a la sang.

Deixant a banda aquestes qüestions que al cap i a la fí només son les meues opinions, perquè com he dit també les tinc, deia que Castalla ha tornat 50 anys enrrere, aplicant la censura pura i dura contra aquelles persones que fan música segons els seus ideals. Jo tenia entés que la llibertat d'expresió estava contemplada a la Constitució Espanyola, però es veu que no. Es veu que ací a Castalla, la Constitució es va perdre pel camí, i a l'ajuntament no en tenen un exemplar.

De manera que senyors i senyores, demà dia 7 de juny de 2008, dos grups castelluts, que canten en valencià, i defenen a través de la música el que pensen, seguint els seus ideals (igual que Jiménez Losantos a La Cope), no tocaran. Havien de tocar al parc de la Casa Cultura, però l'alcalde con el "aquí mando yo", va dir que aquests grupos no podien tocar. Perquè? Per què un membre d'un dels dos grups va penjar un vídeo satíric al youtube durant el període de les eleccions (igual que el wyoming, o buenafuente quan parlava català i no es moderava tant a la televisió). De manera que l'alcalde va organitzar un concert de música clàsica. Què passa que els que toquen el piano o la guitarra no fan política?

El Centre Cultural Castellut, la comparsa dels Pirates, i Batasoni, es van unir per a que aquests grups pugueren tocar al seu poble, igual que estan tocant a altres pobles per ací prop, encara que no fora dins d'un acte de la pròpia Trobada. Però hui, novament, el senyor alcalde i su séquito ha dit que "nanai de la xina", que si toquen els enviarà a la policía autonòmica. Ja ho deia una cançó de Sabina: "mucha policía, poca diversión".

El millor de tot és que alguns dels membres d'aquestos grups toquen en la banda municipal del poble. I toquen de baes quan hi ha que acompanyar a l'ajuntament, en la processó de pasqua, en les processons de festes. El que passa es que clar, tocar Amparito Roca té mes classe que no pas una cançó titulada "resistirem", que el ja el nom indica que es una cançó de rojos antifeixistes.

En conclusió, i després de totes aquestes blasfemies que acabe de soltar, hem arribat a la situació de que en Castalla a partir de hui, el que s'ha de fer es OÍR, VER Y CALLAR. Perquè parlar és perillós (i si és en valencià encara més), i encara més parlar i dir veritats.

Constitución Española

Capítulo II: Derechos y libertades

Sección I: De los derechos fundamentales y las libertades públicas.

Artículo 20:

1. Se reconocen y protegen los derechos:

  1. A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.

  2. A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.

  3. A la libertad de cátedra.

  4. A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La Ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.

2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.


JO TAMBÉ SÓC PELLIKANA

2 comentarios:

bunburry dijo...

És una llàstima això que acaves d'explicar. Almenys has fet una cosa important: no t'has callat. Malauradament la política arrossega la cultura, i en el cas dels que parleu valencià més encara. És una pena. Sabem que és difícil, però s'han de separar aquestes dues coses. Però no deixeu mai de reivindicar-la (la cultura), i la millor manera de fer-ho és seguint fent coses i parlant valencià.

Un beset.

Anónimo dijo...

Et veig poc, Sole, però sé que ets una "tia" legal. M'ha agradat molt el teu escrit. Llàstima que tota la gent bona de Castalla que està repartida per altres punts de la nostra geografia no estiguen ací espentant. Fan molta falta.
Una abraçada.
Paco