Trobem-nos en un punt...

9 de juny de 2008



Jo sempre dic que les casualitats són les que mouen el món. Els que llegiu les bogeries que escric ho sabeu, perquè no és la primera vegada que ho escric ací.

És difícil trobar-se amb una persona al mateix punt que tu. No dic físicament (que també...trobar-se un castellut o castelluda a la plaça de l'ajuntament de València és una casualitat com una catedral), sino anímica, espiritual o psíquicament, com vullgueu dir-ho. De vegades les casualitats es busquen, altres vegades venen a nosaltres sense saber-ho, i d'altres les veem vindre sense fer res per evitar-ho.

Quan "una casualitat" ve a buscar-te a la porta de ta casa és difícil esquivar-la. Però com ja he dit, estar al mateix punt físicament és possible, però espiritualment no sempre. Aleshores és quan les paraules "massa tard" cobren una especial importància.

Una ciutat, un carrer, un pis d'estudiants, una plaça (la del Cedro), el café teatre, un diavolo, experències compartides, borratxeres, exàmens...En definitiva, tres anys plens de casualitats, d'encontres inesperats, de gent nova i coneguda. De trobar-se i no trobar-se...

I hui "una casualitat" toca a la teua porta. I saps que no és el moment, que a penes un metre de distància són cent mil kilòmetres. "Massa tard", dius. "Però estic ací", respon.

Res es perd, tot es transforma...penses. I potser eixa casualitat per a la que estaves preparada fa temps arriba ara, massa tard, pero arriba. I la transformació ha sigut inevitable. Potser no és el que esperaves, tal volta tu tampoc eres qui "la casualitat" esperava. Però res no és perfecte.

I al cap i a la fí...ens hem trobat en un punt.

No hay comentarios: