Feliç aniversari...

16 de juny de 2008


Definitivament no es pot estar en tot. I jo, que intente no deixar d'esciure ací al blog, a pesar de l'agobio progressiu d'estes últimes setmanes, vaig oblidar el primer aniversari d'aquest espai.

El dia 6 de juny de 2007 començava a escriure aquest blog sense saber si continuaria fent-ho, o em cansaria dues setmanes després, com tantes altres coses que vaig deixant pel camí. Però no ha sigut així.

Aquell 6 de juny començava parlant dels canvis. Canvis que necessitaven sortir per algun lloc del meu cos, i mira per on, les noves tecnologies van donar ixida a eixos sentiments de canvi.

Aquell estiu va ser un estiu especial...Tabarca...Però no vaig poder plasmar tot el que allí vaig viure, perquè a l'illa no hi havia internet (ni televisió, ni cobertura al mòvil...). Tot i així, els que em coneixeu i em llegiu ja sabeu que faig referència a aquella xicoteta illa del Mediterrani com una de les millors experiències de la meua vida.

Després va vindre el curs, deixant enrrere un estiu que va passar més depressa del que em pensava que passaria. I en fins...quin curs! Després de 3 anys en València, aquest curs l'he passat anant i tornant els dissabtes, en un peu ací i un altre allà. I ara que s'acaba, i encara en l'agobio de les oposicions al coll, no m'imagine el dia que no tinga que anar més. No vull imaginar-me'l. La sensació que porte al cos és un intermig entre el post anterior i el que ara estic escrivint. València em fa fàstic cada dissabte que em sona el despertador a les 6 del matí, i quan arribe a Castalla l'enyore amb més força del que mai m'hagués imaginat.

Ha sigut un any a un ritme vertiginós, d'estudi, de trens amunt i avall, de recobrar algunes amistats alicantines perdudes en la distància entre València i Alacant durant tres anys. Podriem dir que ha sigut un any en blanc, perquè el dia que tinga que explicar com va ser aquell primer curs que vaig fer les oposicions (dic primer, perquè no serà l'últim...), diré que no va ser un any. Va ser un espai, un buit, un forat negre que es menjava tota relació, festa o event social.

Però bé, aquest post és un post per felicitar el meu blog. I com que vaig començar parlant de canvis aquell dia 6 de juny de 2007, hui no puc evitar parlar del mateix tema.

Potser hui es tanca una etapa. Tal volta els canvis dels que parlava hui arriben a un punt final amb tot açò que estic expresant. Les coses canvien tant en en un any...

Qui sap si l'any que ve felicitaré el segon aniversari del meu blog parlant de l'estabilitat...O si continuaré amunt i avall, sentint que cada dia és el començament d'una nova situació, d'una nova ciutat, d'una nova vida...

Moltes felicitats.

3 comentarios:

Agostí Tiralí dijo...

Moltes felicitacions Sole. Un blog que val la pena tant pel contingut, per la forma d´escriure i pel misteri eixe que bé saps donar-li. Tant és així que és al primer que li faig la visita tots els dies quan entre a l´ordinador...sobretot perquè sé que tindràs alguna cosa nova escrita, símptoma d´habitualitat que a més d´un ens falta...jajaja. A seguir sorprenent-nos.

Besaes

bunburry dijo...

I que els que gaudim llegint-te poguem llegir el post on diràs "ja ho aconseguit".

Endavant!

kuxa dijo...

MUCHAS FELICIDADEES!! A KIEN SE LE TIRA DE LAS OREJAS EN ESTOS CASOS?
YO TAMBIÉN SOY UNA ASIDUA..VENGO TODOS LOS DÍAS, PORQUE SUPONGO QUE TE SIENTES MÁS VIVO CUANDO SABES QUE AL FIN Y AL CABO TODOS NOS HACEMOS LAS MISMAS PREGUNTAS... Y KIÉN SABE..IGUAL ALGÚN DÍA DESCUBRIREMOS LAS RESPUESTAS JUNTAS...Y SI ES POR SEPARADO.. PUES YA NOS TOMAMOS UNA CAÑA Y NOS LO CONTAMOS! FELICIDADEES A TIII POR ENTRETENERNOOOS Y HACERNOS PENSAAR