El meu elefant...

5 de juny de 2008

Hui m'he alçat i he descobert als peus del llit un regal molt especial: una cria d'elefant. Tenia un llaç vermell al voltant del seu cos i una targeta: "Ja tens mitjà de transport".

El primer que hi ha que fer quan et regalen un ésser viu és, evidentment, posar-li nom. Jo al meu elefant li he posat Lluís.

Doncs bé, Lluís i jo hem baixat al pati, i hem esmorzat. Jo un got de llet i ell s'ha menjat els geranis de la mare (ell és així d'espontani). Sort que he arribat a temps i he pogut apartar a Oscar (el meu bonsai) de les seues dents de marfil!

Després d'esmorzar he decidit fer una ruta turística pel poble, perquè Lluís no s'el coneix. Així que, al llom del meu elefant, hem anat al parc de la Glorieta, hem muntat al castell, passant per la Placeta del Carreter, i baixant, com que els dos estavem asseregats (ell més que jo, perquè jo anava ben comoda al seu llom), no hem pogut resistir la temptació de fer-nos una aigua llimó ben fresqueta en "ca farina".

Però jo sóc una xica ocupada, i no puc deixar els meus quefers quan em fan un regal. De manera que, hui he baixat a la universitat amb Lluís, que els geranis de la mare l'han alimentat bé i ja s'ha fet gran! Quan he ixit de casa al llom de la meua mascota singular, he trobat una amiga:

- Ei! On vas?
- Doncs vaig a la universitat, que tinc classe!
- Ah, jo també! Quin autobús agafes?!
- No, jo hui baixe en elefant!

En l'autovia, els cotxes ens pitaven, no perquè anavem poc a poc, sino perquè l'enveja és molt roïna. I és que ben contents que anavem Lluís i jo, ell alçant la trompa i jo cantant i disfrutant de la brisa fresqueta damunnt del seu llom.

Quan la rutina diaria a la universitat ha acabat, he tornat al parking, i allí estava Lluís: puntual. Tal com li havia dit. Perquè mentre jo suportava una classe de dues hores, ell ha anat a la zona dels patos de la universitat, que no és precisament la sabana, però diu que allí se sent com a casa...

És possible que demà, Lluís i jo ixquem del poble. Li ensenyaré tota la contornà, i potser després viatgem a França, a Itàlia...Perquè ell té tantes ganes de vore el món com jo!

El meu elefant serà el meu company de viatge, em taparà amb les seues orelles quan tinga fred, i em refrescarà tirant-me aigua amb la seua trompa quan tinga calor. Em collirà dàtils i cocos de les palmeres, i ens els menjarem a la sombra de la soca l'arbre, rient, xarrant, i cantant: "Será maravilloso...viajar en elefante..."

2 comentarios:

Marieta dijo...

Xe que guay!!
Jo tb vuic uno!!
De xicoteta, també m'imaginaba vivint a lloms d'un elefant!

Que vida mes bonica eixa!

Molts besets xiqueta

bunburry dijo...

Molt bo! M'ha fet gràcia aquesta frase: "En l'autovia, els cotxes ens pitaven, no perquè anavem poc a poc, sino perquè l'enveja és molt roïna." Ho millor és que t'he visualitzat en cada escena del conte amb l'elefant, jeje.