Què fou abans: l'ou o la gallina?

18 d'Abril de 2008


Esta primavera que sempre amenaça els colivencs en festes m'encanta. No pel fet de que els meus amics d'Onil se'n recorden de ma mare quan faig la gràcia...(que també, jeje), sinó perquè crec que és una època inestable, i això la fa especial.

Hui fa fred, demà calor...I encara que això supose més d'un constipat, crec que aquestos dies que no es poden ubicar en un estat meteorològic van amb el meu estat personal.

Hui contenta, demà pessimista...Quan alce la persiana i veig que fa calor bufe amb ressigació, acceptant ja un estiu avançat. Quan pel contari està plovent, bufe perquè pareix que l'hivern no se n'acaba d'anar.

Potser és el temps el que provoca aquest estat personal de no saber com s'està millor, si amb el fred o amb la calor. O tal volta es l'estat personal el que fa que hui l'ambient siga més fred, o pel contari, calorós.

Supose que és la famosa qüestió de què fou abans, l'ou o la gallina, però en aquest cas:

Què fou abans: l'estat personal o l'estat ambiental?


5 comentarios:

bunburry dijo...

És complicat això que presentes. No hi respondré, però sí diré que a mi personalment el temps m'afecta en cert grau al meu estat d'ànim, però encara no sabria explicar exactament com succeix això. Vaja, m'acabo d'assabentar que no ho tinc tan clar. Vaja, veig que al final no en sé res. Vaja, no esborro això perquè hi he emprat un parell de minutets. Vaja, m'acomiado ja.

Marieta dijo...

si tinc que relacionar una cosa amb l'altra, jo crec que l'estat ambiental afecta molt a l'estat personal i conforme arriba el "calentamiento global" arriba la inestabilitat personal... ;-p.

A mi últimament em pasa que un día estic contenta altre desanimà, al següent trobe algo que em motiva i dos dies després no ho veig tan clar... No se si serà cosa del temps o de que som unes rallaes de la vida.

Jenny dijo...

El temps ens fa, acompanyar-lo. Tinc familiars amb problemes d'esquena, i cada volta que canvia el temps ells ho senten, perque es senten mes adolorits...
Jo, personalment, cada dia estic d'hun humor, però problablement siga ara de la pressiò que duc, no se si serè capaç d'aguantar aquest mes...

Sole sempre em fas pensar en els teus escrits..!! Pero m'encanta!

Pasqui dijo...

Al mal temps bona cara, que venen les festes!!

O com que s´apropen festes fa mal temps? Ja sabeu el que diuen les males llengües; "si vols que ploga a Onil fes festa".

No importa, si plou ja sabeu cap on s´en anirà, no?

yorch dijo...

Sí, se irá todo para playmobil, para que los muñequitos se liberen con el barco pirata y salgan de "festers" con alguna comparsa. ¿?¿Existen los playmobils "Moros y Cristianos"?¿?¿ Porque me parece menteria que siendo de la tierra no los hayan hecho... ¿?¿Se alegrarán los playmobils de que llueva, ya que siendo de plástico flotan?¿?

Ay sole, si que me haces pensar cosas raras...

Yo pienso que el tiempo algo me afecta, pero creo que es porque hay distintos estados ambientales que no me gustan. No soporto el frío o el viento y siempre me ha gustado el calor (cuanta menos ropa se lleve mejor, no?). No se hasta que punto influye. Estas ultimas semanas he estado en mi casa encerrado y he estado bastante apático, quizás si que tenga relación...