El dia la Mare Deu...

24 d'Abril de 2008

El 23 d'Abril és aquell dia en que Onil es vist de gala, i mai millor dit, perquè la tradicional processó de la Mare de Deu es converteix en una multitudinària Cibeles. I arriscada, si més no, perquè algunes van desmangades, i altres enroscades a una bufanda de pell...Com no se sap mai quin temps farà...

Bé, però que voleu que vos diga, a mi este dia m'agrada molt. He de tocar tot el dia, i vaig amb l'uniforme de músic desde les 9 del matí fins les 10 de la nit. Però és un dia especial.

A les 10, 30 del matí, la banda (bandera i tot), ix del local a ritme de pas-doble, i marcant el pas i tot! És increíble la imatge de tota la gent, quan es gira el cantó de l'ajuntament, i es veu tot un mar de colivencs allà baix, esperant la banda.

Aleshores "El Salus Infirmorum", la marxa reial (amb la flauta baix el braç, per suposat, i amb la tranquilitat de que si algú em diu alguna cosa puc alegar no se quin dret constitucional a no tocar-la...), i canvi de sentit a ritme de pas-doble, altra vegada.

La processó discorre com tantes altres processons, encara que en aquesta sempre comencem tocant "aurora", fins que la Mare Deu fa la primera parada, perquè els pobres que la duen van rojos com a titots.

A la una arriba la imatge a l'esglesia (si, des de les 10,30 del matí...una senyora processó), i els músics hem d'esperar una hora i mitja a que acabe la missa, perquè l'ajuntament no sap anar soles, la qual cosa significa que tots aquells que tenen dinar familiar arribaran a les 3...I els familiars estaran mossegant-se les ungles, de la fam que tindran.

Bé, però no passa res, perquè aquest espai buit de temps sempre es aprofitat per fer-se una aigua llimó fresqueta i cotorrejar un poc sobre els atuendos de la gent que va i ve per l'avinguda.

Per la vesprada es l'ofrena a la Mare de Deu, concretament a les 8 de la vesprada. I què es fa des de les 5 que s'acaba de dinar fins eixa hora? Obviament, i tal com diu la definició del bon músic: beure.

Per això, alguns músics (dos o tres per a ser exactes), hem anomenat la vesprada del dia 23 d'Abril com "la tradicional borraxera del dia l'ofrena", en la que tocar i dur el pas al mateix temps és una tarea complicada, que requereix molta concentració i esforç.

Ahir, per descomptat, no va ser una excepció, i a les 5 de la vesprada ja estavem concentrats en beure, per complir aquesta tradició. Després, un passeig amunt i avall per l'avinguda (perquè per a ser un bon colivenc s'ha de passetjar d'aquesta manera), donant que parlar a tots els que en les terrassetes de les cafeteries prenien alguna cosa. Son rumores, son rumores...

Finalment, com ja he dit, l'ofrena és tot un repte personal de superació, en el que el nombre de notes és inversament proporcional a la capacitat de portar el pas.

I ja per acabar el dia, soparet en la parada de la fira, famosa per les seues frases: "quies kechu?", o "qué sasa quies?", traduït com a "quieres kechup?" o "qué salsa quieres?", perquè la fritanga és el millor remei contra la borraxera.

Res, que un any més, aquest dia ha sigut memorable. Perquè s'han reunit les coses que més m'agraden: la banda, els amics...i el ron en cola!!

2 comentarios:

bunburry dijo...

Bon resum! Com que sempre dic que algun any hi aniré, quan ho faci ja sabré què m'espera.

Agostí Tiralí dijo...

Ho claves Solesita! Van estar molt bé eixos rons en cola (encara que els meus eren brugaleros). I els passejos avinguda amunt i avall com si de una parella de iaios es tractara van ser ben divertits. Es veu que havies vist a ta mare, perquè quan et vaig vore en el passacarrer duies el pas i per damunt del so de la banda es sentia un agut, com si d´un pardalet es tractara, so de flautí.

Hem de repetir dies com estos. Onil t´espera per al dia 28.

Salutacions Sole