Dando vueltas...

11 d'Abril de 2008

Els quefers personals la portaven de cap. Feia dies que desitjava haver nascut en altra cultura, on el karma i la pau interior foren més importants que un "títol" de merda. Tenia la sensació d'estar competint en una carrera, i que l'arribada era invisible. Necessitava canvis, i els necessitava ja. Potser aniria a la perruqueria, o tal volta el que el seu cos reclamava era un ron ben carregat, amb cola i un trosset de llimó flotant al seu interior.

Estava farta. Bé, en realitat estava FARTA, en majúscules: d'esperar, d'estudiar, de desitjar coses que no tenia, de recordar el passat com un temps millor que el present (si! increible!), de somiar amb les vies del tren sense saber si això significava que les trobava a faltar o que més be li feien fàstic.

Per sort, i com sempre li passava, la música era l'única que es podia convertir en la seua aliada en eixos moments.


No hay comentarios: