1 d'Abril...

1 d'abril de 2008


Hui es 1 d'Abril. Comença un mes que ha servit d'inspiració a poetes i demés artistes.

Hui fa uns huit anys, també pegava el sol en la vorera d'en front de casa. Cap a mig dia només hi ha dos o tres cotxes aparcats, perquè tota la gent que viu als pisos del voltant està a la feina.

Durant dues hores només algun xicotet insecte està al carrer. I també l'àvia, a la que li agrada el solet de les dues del mig dia, i passetja amunt i avall. Només són 50 metres, però ella els recorre a poc a poc, amb el seu gaiato.

Quan veu passar algú i li pega el sol de cara ella es posa la mà al front, per poder adivinar qui osa trencar la seua passivitat de passejanta de la vorera a aquelles hores.

Hui és 1 d'Abril. Comença un mes que ha servit d'inspiració a poetes i demés artistes.

Hui, camí de casa he notat el solet en la cara, una xicoteta brisa, un gat solitari que em mirava des de davall d'un cotxe...Llavors he mirat el rellotge: les tres de la vesprada. I al mirar-me els peus he descobert davall de mi una vorera coneguda.

Ningú al davant, ningú al darrere ni als costats. Un carrer solitari per aprofitar-lo passejant amunt i avall...

Hui, 1 d'Abril, com fa huit anys, i encara que sense gaiato, he recorregut 50 metres amunt i avall, durant uns instants. M'he posat la mà al front, i sense que ningú osara trencar-me aquella tranquilitat, he mirat al davant, només per fer un homenatge a un gest tan personal i particular.

Hui és 1 d'Abril.

1 comentario:

oroD dijo...

M'encanta com has expressat el plaer que donen els petits gests de la vida cuotidiana...