Un dia en el passat...

8 de gener de 2008

Un autobús i un viatge d'un euro i vint cèntims. Avinguda Peris i Valero, Antig Regne...A la dreta Magisteri, i passem el pont de les gàrgoles. Avinguda de França, a la dreta la ciutat de les arts i les ciències... i entrem en Tomás de Montanyana. Primer creuem l'Avinguda del Port, després Sants Just i Pastor, i Manuel Candela...

I aleshores...un carrer, només un, per a què el cos i l'ànima creguen que hui és 8 de gener de 2007, i no de 2008. Només són 5 segons, els que tarda el bus en deixar enrrere aquell carrer, i dona temps per veure, altra vegada, la tenda de fotos del cantó, el kebap, la fruiteria, aquella plaça on un diavolo anava amunt i avall...

Els dits van soles, i com hui fa un any, i dos, i tres...prémen el "parada solicitada". No és el nostre objectiu parar allí, però no importa. Hui ja no és hui, sinó hui fa un any. Aleshores, una cançó ens demostra que són les casualitats les que mouen el món.."por el boulevard de los sueños rotos..vive una dama de poncho rojo..."

A la dreta els nombres pars, a l'esquerra els impars...37, 39...i 41. La farmàcia, lorno del cantó, la panaderia, el video club...És un dels pocs carrers que et fan oblidar que fora d'ell hi viuen 820.000 habitants. Alcem la vista i podem contar els pisos...el primer, el segon, el tercer, el quart, i un cartell: "es ven".

És curiosa la situació: un simple i insignificant cartell poden arribar a resumir tres anys de vida. "ES VEN". La persona que el compre no sap que també comprarà milers de moments, de rises, plors, de dies de plutja des de la finestra...que algun dia vam viure darrere d'aquelles quatre parets.

És aleshores quan, amb una cara que ningú no sabria definir, baixem la vista, mirem el rellotge (les 10,30) i pensem en quin dia ens trobem.

Mai no hauriem de tornar al passat, d'una manera tan física y exacta. Millor viatjar al passat des de casa, on tot allò que t'envolta et fa tenir els peus a terra.


2 comentarios:

bunburry dijo...

Fotre, només dir que m'agradat com ho has escrit, t'ha quedat prou bé, crec que tens mà per escriure certes coses ;-)

yorch dijo...

Estoy de acuerdo. Este junto con el de La ciutat.. son e los mejores que leido. Cada día te vas superando. Por un momento me he visto a mi mismo mirando hacia arriba y contando los pisos, jeje...