Tren a ninguna part...

24 de gener de 2008


El balcó de la meua habitació dona a un carrer estret, per on els camions o furgonetes grans es veuen apurats quan han de passar, i com que és baixet, de vegades sembla que pugues fer un bot i viatjar damunt del sostre d'algun d'eixos camions.

Aquest matí els cristals estaven empanyats, he obert la finestra, he alçat la persiana i he descobert que un tren de vapor estava aparcat a la vora del meu balcó. I és curiós, perquè crec que no havia vist mai les vies del tren en eixe carrer...però he baixat el cap per comprovar-ho, i sí, allí estaven ben disposades, totes les vies.

Aleshores el maquinista, mentre tirava d'un cordell fent sonar el xiulit d'aquella màquina gegant, ha cridat:

- Atenció! Últim avís per als passatgers amb destinació "ninguna part"!

I com que, últimament, això d'anar a "ninguna part" ho tinc prou present a la meua vida, no m'ho he penssat, i d'un bot m'he col.locat dins el tren.

Jo pensava que en aquell tren viatjaria gent extranya, supose que perquè això de no saber on va un, no és que siga massa normal. Però la veritat és que junt a mi, viatjava gent de tota classe, i recorde sobretot aquella dona embarassada, un vell que no parava de parlar de la mort, i una xica que no sabia en quin dia es trobava.

El trajecte no ha sigut ni llarg ni curt, perquè ha durat el temps que cadascú volia que durara, mentre el tren anava amunt i avall, deixant els núvols a la dreta i les gavines a l'esquerra (un poc extranyades, al veure una maquinarra tirant fum envaïnt el seu trosset de cel), i escoltant de música de fons aquell Blowin'In the Wind que algú anomenat Bob Dylan va composar en el seu moment.

Aquest tren es ben còmode, perquè no l'has d'anar a agafar a una estació, on tot el món està estressat perquè porta retràs, o perque fa un fred que pela. Aquest tren et deixa al mateix lloc on t'ha anat a buscar. Així que, quan he cregut que ja havia vitjat prou, el maquinista ha canviat el rumb i ha tornat a parar davall el meu balcó.

Una vegada a casa, rodejada del "quefer" de tots els dies, he pensat que no està mal això de fer una volta per "ninguna part" de tant en tant. De tota manera, ja de normal una no sap cap on va...

Així que, val la pena aprofitar el tren que passa per davall la finestra i si ens hem de quedar amb la sensació de no saber on anem, ni d'on venim...que siga perquè és veritat.


1 comentario:

kuxa dijo...

sí, hay veces que hay que subirse a ese tren que pasa por debajo de tu ventana, aunque no tengas billete porque no lo esperabas, es mejor subirte, cambiar de aires e irte a ninguna parte.. pero donde seas feliz. Y si te pilla el revisor..pues pagas la multa, que igual vale la pena ;)