A qui li puga interesar...

10 de gener de 2008

A qui li puga interessar:

Hui ha arribat el dia en que t'he de dir tot el que sent des de fa molt temps, i em sap mal, perquè sé que no llegiràs açò, i m'agradaria que ho feres, i que sentires el que molta gent sent quan s'entera de coses de una forma realment penosa i impresentable. I esta és una d'eixes formes, perquè jo també sé ser com tu.

Aixi que, vull que sàpies: que no et necessite, que no t'he necessitat mai, i que mai t'he sentit a prop de mi. Que m'avergonix haver format part de tu, de totes les coses que puga tenir teues, i de tots els moments que m'has fet sentir vergonya aliena.

Ara aniràs de víctima, les persones roïnes sempre som la resta. Jo sempre he sigut la que es tancava, la que no es deixava conéixer. I et dic: Alguna vegada ho vas intentar? Alguna vegada em vas trucar per saber de mi? Quants aniversaris m'has felicitat? Quants constipats has estat al costat del meu llit? Què saps de mi? No saps res, així que no et cregues amb cap dret per jutjar-me.

Diuen que el temps ho cura tot. Jo espere que no, perquè m'agradaria recordar-me'n tota la vida de la gent com tu, i evitar creuar-me amb algú que puguera semblar-se el més mínim a la teua persona.

Vull que sàpies també que tots els meus somriures cap a tu eren falsos, que mai m'has fet riure, que mai m'has fet sentir bé. Que tots els bons moments no eren bons moments, sino interminables minuts que no acabaven de passar. Borraria ara mateix totes les estones que he passat al teu costat.

Lamente les llàgrimes que haja pogut derramar per la teua culpa, perquè no te les mereixes. No et mereixes ni tan sols que t'odie, perquè l'odi reclama massa energia, i no vull desperdiciar ni la més mínima pensant en tu.

Que sàpies que a partir de hui, per a mi, has passat a la història, no existeixes, no eres ningú. I que les persones que es puguen veure implicades en la teua inexistència també em donen igual. Són simplement, danys col.laterals.

Ha arribat l'hora de pensar en mi. I no et cregues que no sé que tornaràs, segurament el dia que descobreixis per algun tercer que la vida em somriu. Eixe dia vindràs, per afonar-me.

I una cosa the de dir: ací t'espere.

No hay comentarios: