Hores mortes...

13 de gener de 2008


Quatre parets formen una habitació, i dins d'ella, nombroses fotos immortalitzen moments d'una època no més feliç, ni tampoc menys, però en la que feiem l'esforç de somriure en el mateix instant en que algú premia el botó de la càmera. El concert de Mclan, la despedida d'algú que marxava a Itàlia, una borratxera, un dia de sol, la vaca, la nit vella, una nit en Utiel...I algunes fotos d'aquella infància en que la preocupació més gran era decidir a que jugar en La Glorieta.


El rellotje marca una hora més, des de l'ultima vegada que l'hem mirat. Fora, el mateix cotxe aparcat, i dues dones que es creuen: Què tal la teua filla? Ah, molt bé, ja està a casa. Ah, m'alegre que no haja sigut res. Gràcies..


El tic-tac del despertador pareix que sona més fort. És curiós, supose que aprofita el silenci per fer-se de notar. Però sempre hi ha una sortida: llevar-li les piles. I al fer-ho descobrim una bola de pols davall la tauleta de nit: hauré de netejar-me l'habitació, pensem. Les sabatilles reposen davall del llit, i aleshores recordem que voliem canvia-li les cordoneres, perquè no ens agraden creuades. Ara és el moment per fer-ho.


La prestatgeria reposa plena de llibres (i pols), l'escritori ple d'apunts, l'armari ple de roba (la mitat de la quan fa anys que no ix d'allí), i per un moment pensem en què passarà dins l'habitació quan nosaltres no estem allí. Potser els mobles parlen entre ells, i es conten que han fet durant el dia, o tal volta els meus ninots que tinc escampats damunt el llit facen una festa en plan Toy Story...


Altra volta més per aquella habitació ens fa arribar novament a la cadira de l'escritori, on amb resignació tornem a seure, mirem un moment enrrere, per descobrir que no hi ha res més per allí prop on perdre el temps.


I no, no hi ha res més, ara només queda...seguir estudiant...

2 comentarios:

bunburry dijo...

No és per repetir-me, però la teva forma d'escriure em fa creure que sóc jo qui és al mig de la habitació i qui mira i recorda les fotos.

yorch dijo...

Siempre puedes medir tu habitación a palmos o evitar que Paki se coma a los demás juguetes (ambos sabemos que tiene tendencia a comerselo todo)... Solo hay que echarle imaginación...