Tabarca...

13 de juny de 2007

Aquest dilluns que ve me’n vaig a Tabarca a treballar. No és que siga una feina massa bona, tampoc és que em paguen massa…Només volia ixir de casa, o millor dit: no entrar.

Volia tenir més temps per fer-me a la idea de que he de tornar a casa, perquè em fa por tenir que tornar a la vida d’abans, i sentir que he fet un pas enrrere.

Però també volia tenir un poc més de temps per fer-me a la idea d’anar-me'n, pensava tenir un marge d’espai per donar-me temps a aterrar en casa i despegar cap a Tabarca.
Però no el tinc, no me l’han donat, i aquest dissabte deixaré la vida de tres anys en Castalla, (en forma de caixes) i el diumenge partiré cap a Tabarca. I en setembre, quan torne, és quan hauré d’obrir les caixes, i quan hauré de fer-me a la idea d’anar aterrant per fí a casa.

El temps no sempre s’ajusta a les nostres necessitats, i aleshores hem de prendre desicions, que no sempre seran bones o roïnes, però que s’han de prendre.
Diuen que és millor arrepentir-se del que s'ha fet, que de no haver-ho fet mai.
Però això no significa que no es tinga por...

3 comentarios:

Alberto dijo...

Hola Sole! Sóc l'Alberto, l'amic del Pasqui de Madrid. He arribat al teu blog xafardejant el del Pasqui. Només deixarte aquí una salutació, que sempre fa il·lusió. A veure si ens veiem a Onil pel Xiri!

Petonets.

Sole dijo...

Ei Alberto! joé que il.lusió!!jaja!A vore si es veritat i ens veiem prompte per Onil, encara que com has pogut llegir, aquest estiu el passaré a l'illa de Tabarca...
Però bé, ja per a alguna acampada...

Que vaja tot bé!!! Adeeeuuu!!!

Jorge dijo...

No quiero que te vayas!!!!
Bueno, a parte de esta rabieta espontanea, sabes que va a ser una experiencia que de una manera u otra de hará crecer. Así que no te preocupes que todo saldrá bien. Aqui te voy a echar mucho de menos, bueno yo y todos, jeje.

Te quiero.