El curs s'acaba...

8 de juny de 2007

Inevitablement el curs s'acaba...Però aquest curs que s'acaba no és com la resta, perquè enrrere queden tres anys, una ciutat, unes amistats (que seguirem en contacte, clar, però ja no és el mateix), una habitació, amb unes parets decorades (per tapar la blancor tan lletja dels pisos d'estudiants), en la que s'han viscut molt moments...
Aquest matí, abans de tancar la porta per penúltima vegada feia impressió veure l'habitació buida, i parlar i sentir l'eco, i vore com la pols ix per racons que no sabies que existien.
Ahir vam estar al café teatre, i no parava de pensar en quant de temps no tornaria a estar allí. No coneixia ningú (com sol passar a les ciutats), però no deixava de mirar a tota la gent, pensant en que no tornaria a veure ningú en molt de temps.Les risses d'ahir al teatre no eren com han sigut tots els dimarts al café matisse, les d'ahir eren tristes, i resulta curiós, riure mentre s'està trist.
Hui tornant en el cotxe mirava més que mai el paissatge, com si no el tingués avorridet!Però intentava recordar el lloc que ocupava cada arbre, cada caseta, i fins i tot intentava recordar cada senyal, pensant que qualsevol dia oblidaré el camí d'anar a València...
És inevitable arribar a aquest punt i pensar que hagués pogut aprofitar més el temps, i me'n recorde de tots els dies que vaig dir que no sortia perquè estava cansada, o perquè tenia exàmens, etc.
I és aleshores quan recorde allò del "carpe diem", i pense que hauria d'haver aprofitat més els moments d'estar amb la gent, de vore la ciutat, perquè qui ho diria...però ja la trobe a faltar.

No hay comentarios: